Un dret per a tothom
No es pot negar. Una de les grans aspiracions que tenim els joves és poder emancipar-nos. Deixar casa dels pares –sempre estimats- i poder engegar el nostre projecte propi de vida. Ha estat sempre una realitat i ho és encara ara –i de fet ho continuarà sent en el futur-. Carai, que és llei de vida.
Actualment, però, a Andorra, aquesta aspiració és per a molts joves gairebé una missió impossible. Tinc molts amics que voldrien deixar casa dels seus pares però que no ho poden fer. I, en tots els casos, el motiu és ben senzill: no troben un pis el cost del qual puguin assumir amb els seus salaris.
I és que quan un comença a buscar un habitatge al qual poder-se mudar, no triga gaire a desesperar-se. Els lloguers que es demanen són massa elevats, prohibitius en la gran majoria de casos; fins i tot per a pisos que, sincerament, deixen molt a desitjar. No hi ha cap dubte: els joves som un dels col·lectius més afectats per la problemàtica que està vivint el mercat immobiliari i davant la qual el Govern de Demòcrates per Andorra ha estat incapaç (o potser tampoc ha volgut) d’actuar per posar-li fre.
Per això Andorra necessita un canvi (i per moltes altres coses però avui em centro en aquest àmbit). Perquè necessitem un Govern que realment afronti amb decisió aquest problema i prengui decisions. Per exemple, impulsar un pla estratègic per garantir el dret a l’habitatge als col·lectius més necessitats, com ara els joves però també gent gran o persones amb diversitat funcional. Un pla que aposti de forma decidida per la creació de pisos de protecció oficial, una mesura que és clau per aconseguir posar a disposició d’aquestes persones habitatges dignes a un preu assequible.
Aquesta proposta, que defensem des del PS, és ambiciosa. I sí, segurament, també tindrà un cost, perquè caldrà realitzar inversions, sigui per a la rehabilitació de pisos ara sense utilitzar o per a la construcció de promocions d’habitatge social (només cal recordar l’excel·lent funcionament de Jovial, iniciativa del comú d’Andorra la Vela sota el comandament dels socialdemòcrates; tot un exemple a seguir!!!). Sí, caldrà posar-hi diners; sí, probablement uns quants milions d’euros –entre 15 i 20 explicava dilluns el nostre candidat a cap de Govern, Pere López-, però faig una reflexió. Quants diners hem destinat els darrers anys a obres a la xarxa viària? A tornar a enquitranar carreteres que tot just feia un any que havien estat enquitranades? A construir rotondes de dubtosa necessitat?
Doncs si amb aquestes actuacions es deia que es feien perquè calia millorar la xarxa, qui es pot negar ara posar diners per abordar la principal problemàtica que viu el nostre país –no ho dic jo, ho recullen els darrers estudis del CRES-? Jo crec que ningú. Almenys, al PS no ho farem.