PUBLICITAT

Els límits i les fronteres

Us heu fixat mai amb la Creu Grossa que hi ha a Andorra la Vella? És una creu de terme d’estil gòtic de finals del segle XVI o principi del XVII. De vegades ens creuem amb tresors d’aquest tipus però sovint no hi parem atenció perquè estem pendents d’alguna altra cosa o perquè desconeixem el valor del que tenim al davant. Ara bé, les creus de terme són un patrimoni cultural molt valuós perquè estan plenes de simbolisme, d’història i de cultura. Són creus de pedra que podem trobar en encreuaments de camins o als accessos a les viles ja que s’alçaven per delimitar territoris i al mateix temps oferien protecció espiritual. 


Això de ser territorials i de tenir un sentit de la propietat ben desenvolupat no és únicament patrimoni del món capitalista, sembla que ve de lluny. Quan parlem de ‘terme’ ens referim a les fites que delimiten l’extensió d’un terreny. I fixeu-vos en la gran quantitat de mots que tenim per referir-nos a una frontera, tenim fita, vedruna, confí i límit.


De tots, el que més m’agrada és límit per la seva etimologia. Actualment, aquest concepte té unes connotacions negatives, perquè quan ens posen límits ens priven de llibertat però límit prové del llatí limes, limitis i la traducció literal seria caminet entre camps; límit, frontera. És a dir, a l’origen s’entenia com un acompanyament, imagineu una mena de corriol que ens ajuda a avançar cap al bon sentit de la marxa. És ben curiós com muden els sentits, el que a l’inici era una guia avui s’entén com un impediment. 


Ara bé, el cert és que ens agradi o no, des de ben petits necessitem uns límits. Ens cal que ens marquin el viarany per on hem de passar, perquè ja sabem que si fem el camí a la nostra manera podríem anar totalment a la deriva. Un límit, a més, és també una frontera, és a dir, un terreny enfront d’un altre, la línia que separa dos territoris. Tenim límits i fronteres de molts tipus: geogràfiques, culturals, lingüístiques, polítiques, etc.


 Aquests conceptes prenen connotacions negatives perquè fem una relació d’analogia amb una prohibició, amb una barrera, atès que al llarg de la història les fronteres polítiques s’han traçat fent prevaldre la llei del més fort. Ara bé, quan parlem de cultures o llengües, les fronteres varien, sovint no coincideixen amb les fronteres polítiques i sabem que en aquests casos justament les fronteres ens garanteixen un cert proteccionisme per poder preservar les especificitats de cada indret. Sí, exactament el que la globalització està diluint... 
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT