PUBLICITAT

Inviable, impossible i indefensable

El dijous 20 de juny, l’endemà que la Cambra de Comerç hagués presentat públicament els seus estudis per a construir un aeroport entre el Pla de les Pedres i Grau Roig, l’editorial d’EL PERIÒDIC ja advertia que es parlava «d’una elevada inversió per a un aeroport que fa sembrar dubtes».
Vaig assistir a aquella presentació i he de dir que vaig sortir-ne força preocupat. Preocupat per la lleugeresa amb la qual una entitat que té atribuïda una missió d’interès general ha esmerçat una part important del seu pressupost a encomanar uns estudis per un projecte que és inviable. 
Uns estudis que tot i ser més cautelosos, prudents i mesurats que la interpretació optimista que en van oferir els responsables de la Cambra de Comerç no tenen en compte ni l’impacte, insuportable, del projecte en el medi ambient ni les conseqüències, catastròfiques, en les relacions d’Andorra amb la Unió Europea.
Insisteixo en el que la setmana passada vaig declarar a l’Ara i Aquí de Ràdio Nacional d’Andorra: el projecte d’aeroport a Grau Roig em sembla inviable, impossible i indefensable. I a més està molt poc fonamentat.
Em sembla inviable plantejar la destrossa d’un paisatge natural emblemàtic d’Andorra malmetent alhora l’entrada de l’estació d’esquí.
Els cost mediambiental seria inquantificable, i el cost econòmic de la posada en risc de l’activitat de les estacions d’esquí Pas de la Casa-Grau Roig i, també, de Soldeu-El Tarter seria, aquest sí, quantificable i amb unes enormes conseqüències negatives.
Em sembla impossible que es pretengui que l’Estat –o la Cambra que es nodreix del pressupost de l’Estat– pugui fer una inversió de 500 a 700  milions d’euros –no ve d’un pam– per a la construcció d’un aeroport. I encara em sembla més impossible cedir en concessió a unes empreses especuladores estrangeres la gestió d’una eina pròpia de la sobirania de l’Estat.
El ministre de Finances i portaveu del Govern, en la roda de premsa del dimecres 26 de juny, fent exercicis d’equilibrista, va dir que sembla que la instal·lació és viable tot afirmant que el desenvolupament de l’aeroport al Grau Roig «... és un camí que hem de fer junts, el Govern i la Cambra». Aquestes afirmacions no fan més que confirmar la impossibilitat del projecte.
El «camí» no l’han de fer «junts» el Govern i la Cambra de Comerç. El Govern ha de complir i fer complir la normativa vigent i no pot obrir la porta, com sembla que pretén la Cambra de Comerç, a grups inversors estrangers que volen la concessió de l’explotació.
I em sembla indefensable que, en el moment en el qual Andorra està negociant amb la Comissió Europea a Brussel·les –aquesta mateixa setmana hi ha hagut una nova ronda negociadora– l’establiment d’un acord d’associació, una entitat com la Cambra de Comerç posi en qüestió la posició negociadora andorrana plantejant que una de les activitats que faria rendible, per hipòtesi, la instal·lació aeroportuària de Grau Roig seria l’arribada directa de mercaderies importades de països tercers, externs a la Unió Europea.
La Cambra de Comerç sap que l’actual acord comercial amb la Unió Europea, en aplicació des de l’1 de juliol del 1991, comporta el respecte de la normativa duanera comunitària i, en conseqüència, que els productes industrials (no agrícoles) de països tercers que s’importin a Andorra han de pagar la TEC, taxa exterior comuna, és a dir el TDC, la taxa duanera comuna.
Què pretén doncs la Cambra? Enfrontar-nos amb la Comissió Europea, que no pot pas veure amb alegria que hom intenta saltar-se el pas per una duana comunitària fent volar la mercaderia per damunt el territori duaner de la Unió Europea? O pot ser vol que s’instal·li a Grau Roig una feixuga administració duanera sota el control de la duana europea?
Com es pot tenir la lleugeresa de dir que es portarà via aèria mercaderies i turistes de països tercers, exteriors doncs a la Unió Europea, sense tenir ja a punt una proposta de gestió de béns i persones que no topi amb els criteris de la Comissió Europea, amb la qual Andorra està negociant un acord d’associació?
I com es pot pretendre –després d’haver dit, sense embuts, que el que es busca és portar turistes i importar mercaderies de més enllà del territori comunitari– que es podria aprofitar la negociació de l’acord d’associació per a demanar a la Comissió Europea una subvenció per cobrir part de la inversió del 500 a 700 milions d’euros?
Per això estic convençut que aquesta proposta no s’aguanta i la meva conclusió és que em sembla absolutament poc seriós tant el projecte com la benedicció tàcita del Govern.
I no sembla pas que l’oposició estigui disposada a mullar-se en aquesta qüestió. Preguntat per saber si el PS seria partidari de l’aeroport a Grau Roig, el president del grup socialdemòcrata, Pere López declarava en l’edició d’EL PERIÒDIC del dia 25 de juny(pàg. 11) que els cal «... conèixer els estudis de viabilitat amb més detall, perquè només vam poder assistir a la presentació i potser ara treure conclusions és una mica precipitat». 
En definitiva ni els uns ni els altres fan política sobre concrecions sinó sobre ambivalències. Declaracions prudents per a fer veure que són cautelosos. Nedar i guardar la roba.  
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT