El Musical du Soleil
On està el límit? És necessari estirar un espectacle any rere any per veure fins a on arriba el xiclet? Hi ha poques obres teatrals o produccions cinematogràfiques que hagin anat més enllà d’una trilogia. I les poques que ho han fet, és perquè han sabut captivar a l’espectador d’una forma diferent en cada estrena. I en el món de l’espectacle, podríem dir que aquest dot per allargar les temporades és encara més minso. Estem acostumats a un món d’estímuls, de noves invencions, d’evolució constant... I sorprendre’ns, no és gens fàcil. Ara bé, tampoc ajuda que s’intenti engrandir el bombo prometent actuacions innovadores i espectaculars i que al final tot acabi quedant en un joc de llums i colors.
L’espectacle Rebel del Cirque du Soleil ha sigut l’encarregat de donar vida a la sisena edició del circ al país. Des d’Andorra Turisme, s’ha presentat com una nova proposta que ret homenatge «a les grans veus masculines de la cançó» i on, a més, es poden «contemplar noves i sorprenents acrobàcies». Però, malauradament, com ja ve succeint en els darrers tres anys, sembla que les acrobàcies «noves i sorprenents» s’han quedat al tinter. He vist el circ des dels seus inicis i he anat comprovant com, edició rere edició, la innovació i la sorpresa han anat perdent protagonisme. Les acrobàcies només han fet que perdre força i la música i el ball s’han acabat convertint en el punt fort de l’espectacle. Aquest fet no seria gens negatiu si estiguéssim davant del Musical du Soleil. La veritat és que les veus, el vestuari, les llums i la música de Rebel són espectaculars. La posada en escena, les coreografies i el sentiment que hi posen tots els participants conformen una actuació estel·lar, però això queda un segon pla quan l’espectador està impacient per veure noves acrobàcies i l’únic que veu és com avança la maneta del rellotge i es confirma que una vegada més no hi haurà sorpreses enlairades. L’únic moment en què hi ha un llampec trencador és al final. No us desvelaré quina és aquesta espurna de sorpresa per no fastiguejar als que encara no l’hàgiu vist. Però us puc assegurar que si la vostra intenció és veure acrobàcies innovadores, us podeu saltar gran part de l’espectacle i centrar-vos només en la culminació d’aquest. Això sí, no ho feu al revés. El dia que vaig anar a veure el circ vaig veure com diferents espectadors van decidir abandonar la carpa pensant que ja estava tot el peix venut. Alguns ho van fer a la meitat de l’actuació i altres ja gairebé arribant al final. No vull imaginar que devien pensar a saber que, si haguessin aguantat una mica més, la decepció potser hauria sigut menor.
Segurament, és hora de fer un plantejament i optar per un altre tipus d’espectacle o, senzillament, ser més sincers i canviar la manera d’anunciar el circ. Si s’aposta per un musical, que es faci amb totes. Sense recórrer a les falses promeses d’acrobàcies que, si per una casualitat apareixen, ho fan sense lluir novetats. I és que per molt que el final sigui diferent, no es pot pretendre equilibrar la manca d’espectacularitat d’una obra amb uns minuts (sis) de sorpresa.