PUBLICITAT

El món de les geishes, fidel al modern Japó

En un país amb un ritme frenètic de transformacions en gairebé tots els àmbits, el món de les geishes ha canviat poc al Japó, ja que es manté amb l’essència que conserva des de fa segles: la tradició per sobre de tot. És el respecte a aquesta tradició el que, en ple segle XXI, continua impulsant les joves japoneses a sumar-se a aquesta professió. És la tradició la que determina els ritus que se segueixen, però és la mateixa tradició la que xoca amb joves ansioses de devorar el progrés.

«Realment s’està reduint el número de geishes perquè es retiren les veteranes cada any i també algunes que han entrat (al món de les geishes) al final el deixen», es lamenta Chiyoka, una dona d’Hiroshima que porta setze anys exercitant aquest art.
«M’agradaria que n’entressin més», agrega en una entrevista amb Efe en la qual relata les seves vivències en el món de les geishes i els desafiaments que comporta una professió que intenta guanyar el seu propi lloc en els espais que cedeixen les tradicions. Són molt joves quan entren a aquest món, primer com a aprenents i després exercint una professió en la qual el gei o art es busca fins a la perfecció, ja sigui en els seus moviments suaus de dansa, la delicadesa de la seva música o el do de la conversa.

A qualsevol turista que circula pels carrers de Tòquio poden arribar a oferir-li espectacles de samurais o convidar-lo a un espectacle de kabuki o teatre japonès, però el món de les geishes continua sent un art limitat als seus espais tradicionals. Chiyoka forma part d’una agrupació del districte de Shimbashi, que anualment ofereix un espectacle de geishes al teatre Shimbashi Enbujo. Aquest recital, Azuma Odori (El ball de l’Est), ja porta 95 edicions. Aquest espectacle és un elogi a la delicadesa, que es percep en els moviments, la música, els cants, la posada en escena o els quimonos.Tot això es fundeix en una expressió artística forjada en més d’un mil·lenni d’història.

En les butaques es nota una presència reduïdíssima de rostres occidentals, i també hi escassegen els joves, i és que al Japó d’avui dia, per a molts nipons aquesta activitat és una gran desconeguda. «Mai he anat a un xou de geishes (...). Seria estupend veure-ho en aquest context modern», diu Hikaru Otsuji, una agent immobiliària de 27 anys. «És una tradició de molts, molts anys. Ho veig com un cabaré a l’estil oriental, encara que comporta molt més entrenament», agrega.
Contemplar les arts que ofereixen les geishes es pot fer en espectacles com el Azuma Odori, una vegada a l’any, o en els ryotei, restaurants tradicionals restringits a homes de negocis que busquen un entreteniment artístic, personalitzat i exclusiu.
«A Shimbashi no es tracta de servir als turistes, sinó d’atendre els empresaris que conviden als seus clients», diu Chiyoka. En aquests restaurants, els clients són complimentats amb els cants antics que surten de les cordes dels shamisen, i amb la tradicional cerimònia del te; però també amb la conversa.

La geisha va conversar després d’assistir a una classe de dansa dirigida per una veterana en un local ampli i de línies austeres amb el silenci només trencat per la música que ha de compassar els moviments triats, tant del cos com dels ventalls. Al costat d’ella parla Kohana, que porta quatre anys i mig en aquest món de les geishes, al qual es va unir a la seva regió de Kagoshima, a l’el sud del país, perquè va estar aprenent «el ball tradicional japonès des de petita».

Amb el temps ha anat absorbint els vessants d’aquest art, inclosa la conversa. «Ens ensenyen que hem de tenir molta de cura amb la forma de parlar», diu Kohana. El districte de geishes de Shimbashi ha passat a la història com un dels millors en el món de les geishes, una fama que va sorgir fa segle i mig. Abans hi acudien importants polítics o funcionaris d’alt nivell i, més recentment, empresaris.

Tant Chiyoka com Kohana van mostrar la seva lleialtat indestructible als principis tradicionals d’aquest art, a pesar que en els temps nous aquestes disciplines perdin espais.«Crec que s’ha de mantenir el que s’ha de mantenir, però també crec que podria ser més conegut per més gent», comenta Chiyoka.

I a totes dues geishes els agradaria que les seves filles seguissin amb la tradició, encara que altres joves, com l’esmentada agent immobiliària, mai es dedicarien a mantenir aquest art ancestral. «No tindria la paciència per a ser una geisha, i no puc tractar amb tots els homes», agrega Otsuji referint-se a les actuacions en els restaurants.

Comenta aquest article

PUBLICITAT