Tres estius sense l’alberg de la Comella
Aquest estiu ha estat el tercer sense les colònies de l’Alberg de la Comella. Aquest setembre ja fa més de dos anys que el Comú d’Andorra la Vella va comunicar que cedia l’ús de l’alberg al Govern d’Andorra i que aquest l’utilitzaria per impartir formació al Cos de Policia. Posteriorment, hem vist com ha esdevingut un espai d’educació privat, com el British College of Andorra.
Un alberg situat només a cinc minuts en cotxe del centre d’Andorra la Vella. Un alberg que oferia als visitants la possibilitat de passar uns dies envoltats de muntanyes i natura. Un equipament modern, espaiós i amb zones comunitàries. Una infraestructura que oferia la possibilitat que tot tipus de butxaca es pogués pagar unes petites vacances de cap de setmana diferents i una experiència inoblidable a la nostra parròquia.
Encara a dia d’avui, no entenc la clausura d’aquest. I no ho entenc perquè el nostre alberg era l’únic de públic de «la capital». Un equipament que duia a terme el servei públic d’albergar les colònies de cada estiu de noves generacions d’infants i joves i que, a l’hivern, atreia a les seves instal·lacions un turisme jove i muntanyenc que trobava en aquest un entorn únic enmig de la natura i una oferta diferent i assumible per les seves capacitats econòmiques.
L’argument principal de la majoria comunal era que l’alberg feia competència deslleial al sector hoteler. Un argument poc creïble, en primer lloc, perquè el tipus de client de l’alberg era sensiblement diferent al client que s’allotja en establiments hotelers, ja que dormir a un alberg comporta haver de compartir habitació i altres espais públics. A més, aquest tipus de client trobava en l’alberg l’únic espai per dormir enmig de la natura d’Andorra la Vella. En segon lloc, perquè les 12 habitacions que tenia l’alberg eren poca competència pel conjunt de places hoteleres d’Andorra la Vella. Partint d’això, crec que els serveis de l’alberg eren més un atractiu i catalitzador de la promoció del gran patrimoni natural de la parròquia, que una infraestructura que anés en detriment dels interessos del sector hoteler de la ciutat. Sobretot ara que el turisme de muntanya està en auge.
Privatitzar l’Alberg de la Comella suposava una pèrdua per a la ciutadania, que es quedava sense un equipament públic. A més a més, s’hipotecava l’ús i el servei públic durant quinze anys, així com la gestió dels futurs equips de govern comunals, que no podrien destinar l’Alberg a altres funcionalitats, durant el període temps esmentat.
Altrament, durant aquests últims dos anys, el British College ha pagat un cànon anual al comú de 42.000 euros, més un lloguer de 3.500 euros mensuals. Una aportació econòmica que no és, ni ha estat suficient, per cedir una instal·lació pública, amb la que es va fer una gran inversió en el seu moment. Una infraestructura que havíem pagat tots els ciutadans i ciutadanes. A més a més, en aquests últims dos anys, els nens i nenes del país no han pogut gaudir de les seves vacances a Andorra, enviant-los a l’estranger. A més a un cost superior al que el Comú ingressa pel lloguer del British Council.
Amb tot, a dia d’avui, encara tinc la sensació i convicció que aquest era i és un argument per justificar i continuar la política taronja de retallades i encariment de serveis i preus públics. Aquests últims 4 anys, a Andorra la Vella hem vist com ens apujaven diversos preus públics, com se’ns eliminen definitivament serveis públics com el citat Alberg de la Comella o línies de bus com la de la Margineda (que ha retallat el seu itinerari, no arribant a les escoles públiques situades a la part superior) o la Comella. Altrament, també hem sentit com es plantejava eliminar altres serveis com el Centre de Congressos.
Per molt maca que dia d’avui pugui estar la parròquia, aquest no ha estat, ni serà el nostre model de ciutat. Ja que per la gent del Partit Socialdemòcrata, el primer és el benestar de la nostra ciutadania. I aquest, cada cop és més baix.