PUBLICITAT

Conviure

No us explicaré avui una història. Avui us parlaré d’una situació amb la qual malauradament sembla que ens estem acostumant a conviure, i que considero bastant injusta.

Recordo que quan vaig arribar a Andorra em sobtaven agradablement aspectes de la vida quotidiana que havien desaparegut en el país veí del sud, i que tenien com a comú denominador, el respecte i una molt bona convivència. Com per exemple, deixar el cotxe en marxa amb les claus posades uns minuts per comprar el pa o el diari; que els conductors paressin el cotxe davant d’un pas vianants; que no se sentissin els clàxons dels cotxes, excepte per celebrar un casament; o que la classe política, molt propera, fos molt respectuosa amb els companys d’altres partits. Una actitud, aquesta darrera que es percebia també entre la ciutadania quan es parlava de política i dels polítics.

Andorra manté aquests valors de respecte i consideració cap als altres, també amb les persones que tenen un càrrec polític. Però, crec que darrerament hi ha una certa deriva d’alguns, pocs, però molt sorollosos, cap al menyspreu dels càrrecs polítics, als que llencen insinuacions malintencionades o insults gratuïts. No s’ha de fer cas, ho sé, però crec que també ho és, què van enterbolint la convivència.

No sé si som massa conscients de les conseqüències d’aquestes actituds. Fer el pas a la primera línia política potser a alguns els hi pot semblar un caprici a satisfer que només busca un bon sou i una posició social rellevant. Però estic convençuda què per la majoria, acceptar un càrrec polític no és, ni de bon tros, això. Tot el contrari, i independentment del color polític que tinguin, penso que el país compta amb persones que estan dedicant els millors anys de la seva vida a treballar per Andorra; amb més o menys encerts, com passa en tots els àmbits professionals; persones que anteposen la seva responsabilitat a la família, amics, i aficions; que hi dediquen moltíssimes hores dels set dies de la setmana a treballar amb compromís i exigència. I que ho fan per què tenen el convenciment que és un honor servir al país i sobretot a les persones que vivim i treballem a Andorra. Treballen de valent, com tantes altres persones, és cert, però les seves decisions tindran una repercussió directa en el conjunt dels ciutadans, del territori o de l’economia, i això pesa i molt.

I ho fan també acceptant què podran rebre comentaris plens de falsedats o insinuacions infundades. Pensem que les conseqüències, les paguen també els seus fills, les parelles i els pares. Persones i famílies que aguanten i callen, conscients que són el millor suport per mantenir la calma i el pragmatisme en moments difícils.

I davant d’això, crec que tocaria mostrar-los més respecte, per la seva dedicació i compromís, ens agradi més o menys com ho estan fent, què per això es pot decidir cada quatre anys si es queden o marxen, i dir-los ben alt i clar, moltes gràcies.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT