PUBLICITAT

Educació en època de crisi sanitària: tot un repte

A causa de la pandèmia, a l’inici de la crisi sanitària les escoles van haver d’adaptar-se, d’un dia per l’altre i en un temps rècord, a una nova realitat: l’educació a distància. 

Tant  els docents com els alumnes i les seves famílies van haver de fer un esforç molt important per preservar la necessària continuïtat pedagògica. L’objectiu era molt concret: mantenir els hàbits escolars o acadèmics a fi d’evitar que el període de confinament perjudiqués els nostres alumnes. L’actuació del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior va ser ràpida i efectiva, prioritzant el poder donar eines educatives i tecnològiques a tots els que ho demanaven. L’objectiu era que aquesta continuïtat pedagògica es pogués dur a terme de manera satisfactòria i reduir al màxim les desigualtats que genera l’ensenyament a distància. 

Els estudis demostren que les possibilitats d’obtenir bons resultats escolars augmenten en funció del nivell cultural i social de les famílies. El motiu és que l’ajuda que poden proporcionar els pares i mares als seus fills depèn en gran part dels seus propis coneixements. D’altra banda, les condicions materials –com poden ser tenir un bon ordinador o gaudir d’una habitació individual on poder treballar amb tranquil·litat– també influeixen de manera directa en l’adquisició de coneixements.

Entre les mesures que va prendre el Ministeri d’Educació per reduir aquesta problemàtica hi va haver la de prestar tauletes i oferir connectivitat gratuïta a aquelles famílies que no en tenien; donar el suport necessari als docents per al treball en línia a través de cursos i seminaris, o potenciar tota una sèrie d’eines tecnològiques per poder realitzar aquestes classes en línia. Aquestes mesures van permetre donar una resposta satisfactòria a una situació d’emergència que no donava cabuda a la planificació. 

A més, l’acció del ministeri perquè tots els alumnes poguessin seguir formant-se va anar acompanyada també de la implicació dels docents, que es van trobar davant el repte d’adaptar els models curriculars establerts a l’inici de curs a aquest ensenyament a distància. La implicació ha anat fins i tot més enllà del calendari escolar, ja que una setantena d’ells han seguit oferint suport a les necessitats educatives dels alumnes de primera ensenyança durant el mes de juliol, de manera voluntària. 

Però el repte no s’acaba amb aquest curs escolar ja tancat. Malgrat el confinament sembla haver finalitzat, la situació actual obliga a seguir adoptant mesures de protecció i prevenció que ens porten a haver de reorganitzar l’ensenyament presencial de cara al curs 2020-2021. Aquestes mesures han de ser compatibles amb la tasca als centres educatius de continuar fomentant el desenvolupament de les habilitats i la personalitat dels seus alumnes, fent especialment èmfasi en la seva funció de protecció dels infants i adolescents. 

Cal planificar-ho des de ja, i així s’està fent. Dijous passat la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, va fer una reunió informal amb tots els membres de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura, Joventut i Esports per tractar, entre d’altres aspectes, el disseny de l’estratègia pel sistema educatiu a aplicar a partir del setembre del 2020. I està mantenint reunions similars amb la comunitat educativa.  

La crisi sanitària i el confinament han afectat especialment als col·lectius d’infants més vulnerables i l’educació és un factor clau per recuperar el seu benestar emocional i social. En aquests moments difícils, el dret a l’educació i la protecció de la infància han de ser una prioritat. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT