Assignació d’actius en l’era post-COVID-19
«Els inversors de Robinhood s’estimen Square, ho haurien de fer?», «3 accions de Robinhood molt arriscades que podrien fer-te ric», «Robinhood i la seva nova App de trading de cripto es podria llançar el primer trimestre del 2021». Més enllà del 95% d'efectivitat de la vacuna de Pfizer, aquests són alguns dels titulars que ens ha deixat el 2020.
Aquest ha estat un any anòrmal en el qual la dislocació sectorial ha marcat les diferències en els mercats de renda variable, i no ha fet més que accentuar la dispersió de rendiments entre els estils d'inversió growth (accions de creixement) i value (accions de valor), en detriment d’aquest últim i, conseqüentment, entre els Estats Units i Europa.
Al llarg del 2020, hem vist com el menor impacte de la COVID-19 en els sectors de la tecnologia i la salut es traslladava cap a una millor rendibilitat en relació amb altres sectors, com l’energètic, l’industrial o el financer. Aquesta discrepància també ha tingut el seu impacte en termes geogràfics amb la borsa americana en terreny positiu amb un +12% en el que portem d’any, i l‘europea en negatiu amb un -5%, entre altres motius per la pròpia composició dels seus índexs S&P 500, amb un 37% d’exposició en tecnologia i salut a l’inici de l'any, i Eurostoxx 50, amb un 45% d’exposició al consum cíclic, industrials i financeres en la mateixa data.
És difícil determinar l’ordre dels factors o en aquest cas la causa-efecte, però tot això ha derivat en què la ràtio P/B de l’índex MSCI World Growth sigui quatre vegades la de l’índex MSCI World Value, i la ràtio forward P/E sigui dues vegades la del growth. El factor d'inversió growth està cotitzant amb el diferencial més alt sobre el value des de l’any 2000. Aquesta tendència s’ha pronunciat de manera significativa al llarg dels últims anys, principalment per l’entorn «permanent» de tipus d’interès baixos, que ha portat a les accions de creixement amb elevades projeccions de fluxos de caixa futurs a una situació de valoracions fora del comú.
Què esperar, doncs, del 2021 i com estem posicionant les nostres carteres?
Després de la volatilitat ocasionada en el període pre-eleccions americanes i el posterior anunci de les vacunes de Pfizer i Moderna, el mercat, com a bon indicador avançat de l’economia real, ha reflectit en les seves cotitzacions un entorn més positiu i una visibilitat més gran de cara al 2021 posant en preu molts valors pro-cicle que venien cotitzant a valoracions extremadament deprimides per l’impacte de la COVID-19, com és el cas de Safran o Amadeus. Si bé és cert que aquest moviment podria estar sobrecomprat a curt termini, l’inversor institucional long-only no s'hauria pujat, ara com ara, a l’onada de les setmanes recents i, de cara al pròxim any aquesta tendència es podria exagerar si finalment aquest decideix posar-se el vestit de bany i sortir a fer surf.
Aquesta rotació del growth al value o al cicle es podria veure també beneficiada amb l’arribada de la vacuna a la població de no risc o generalista i la conseqüent progressiva reobertura total de les economies. La normalització de la situació, que el mercat podria començar a descomptar amb força, fins i tot abans que succeís, derivaria en un fort creixement econòmic sincronitzat, impulsat també per l’efecte base i originat per factors més enllà del suport fiscal i monetari implementat pels bancs centrals. En l’àmbit teòric, un creixement econòmic més gran provocaria un increment en les rendibilitats de la renda fixa, causant una possible pujada de la corba de tipus. Aquest escenari sense pressió inflacionària hauria d’afavorir a la renda variable i, concretament, a les accions de valor respecte a les de creixement; aquestes últimes actualment amb valoracions més exigents.
No tot és tan senzill i no voldria deixar de costat els interrogants que l’inversor anirà trobant pel camí en els pròxims mesos. El primer dubte estaria vinculat a la paralització de l’estímul fiscal als Estats Units, especialment si al gener es determina que els republicans mantenen el control del Senat. La segona incògnita estaria relacionada amb la incertesa en els terminis, la distribució i l’emmagatzematge de la vacuna, així com l’evolució de la pandèmia, sota el meu punt de vista encara fora de control. I l’últim punt seria el de la transició cap a un món post-COVID, on si bé és cert la incorporació de la digitalització en els models de negoci de moltes companyies serà una basa al nostre favor; la nova era vindrà marcada també per un entorn de menor creixement, continuïtat en els baixos tipus d’interès, desigualtat econòmica i elevat deute, tant corporatiu com governamental, accentuat per la pandèmia.
En aquest escenari on es podria determinar que la incertesa en els mercats encara és persistent, els inversors haurien de tenir present no només el fet d’incrementar el retorn esperat de les seves carteres, sinó també el de minimitzar les pèrdues. En aquest sentit i malgrat tenir correlacions més positives respecte a altres períodes històrics, continuo considerant l’aplicació del principi de diversificació com un factor primordial en la construcció de carteres. Diversificació no exclusivament en termes de classes d’actiu, sinó també en termes de factors d’inversió, zona geogràfica i sectors.
Al llarg del mes d’octubre i amb la ment posada en el 2021, vàrem decidir optar per un posicionament més blend en les nostres carteres d’inversió incorporant valors i inversions amb un biaix més cíclic i incrementant l’exposició a la renda variable, però sense deixar de costat la importància de la gestió del risc a través de l’ús de derivats, com per exemple, la compra d’opcions sobre índexs de renda variable, que ens permet reduir la volatilitat de les carteres en moments de pànic. Aquesta visió d’increment d’exposició a la renda variable però controlant el risc de cua l’hem traslladat al posicionament del vehicle luxemburguès de referència en la nostra gamma multiactiu, el SIGMA Moderate Allocation actualment amb tres estrelles Morningstar en la classe institucional, un rendiment al 2020 de -0,67% a mitjans de novembre i un +3,56% en els últims dos anys. El SIGMA Moderate Allocation és un fons d'inversió multiactiu global que inverteix en renda fixa i crèdit, renda variable i matèries primeres principalment via ETF, amb una exposició màxima del 25% en accions i flexibilitat en termes de durada (normalment entre 3-5 anys) i exposició total a renda variable (normalment entre 10 i 35%). L’objectiu principal del fons és oferir retorns estables en un horitzó d'inversió a llarg termini i reduir la màxima pèrdua potencial mitjançant l’optimització del binomi risc-retorn de la cartera global per a un perfil d’inversió conservador o moderat.
A diferència de moltes de les inversions a cara o creu que es realitzen a través de la plataforma de trading Robinhood, al meu entendre és molt important la construcció de la cartera en termes d’assignació d’actius i el mesurament del retorn en funció del risc assumit. És una qüestió de temps la que determinarà l’encert dels inversors de Robinhood, però del que sí estic segur és que el terme genèric en anglès shortcut no aplica als mercats financers, i la gestió del risc és un factor clau en qualsevol model de gestió.