Marca Andorra
Si fa gairebé un any ens trobàvem immersos en el procés de reflexió sobre com s’havia d’implementar una renovada Marca Andorra, als pocs mesos la realitat d’una pandèmia, els confinaments individuals i la crisi empresarial que se’n va derivar, van aturar el moviment. Les prioritats dels nostres governants han hagut de canviar i a la vigilància epidemiològica s’hi han afegit la creació de mesures de suport social i empresarial, imprescindibles quan el nostre país s’ha trobat convertit en una illa deserta de turistes.
Certament, veus assenyades de diferents àmbits empresarials i polítics, ja fa temps que alertaven de la necessitat de diversificar la nostra economia, per no estar tan subjectes al pilars tradicionals: el comerç i el turisme. Ja fa uns anys que s’havien creat nous organismes per promocionar la inversió estrangera i explorar noves opcions de desenvolupament econòmic, però les circumstàncies han marcat un alentiment en aquestes accions. La necessitat de respondre a diverses urgències ha frenat la planificació. Excepció feta de la qüestió –transcendental– dels accessos al nostre país –sobre la qual s’ha creat un debat necessari que també requerirà reflexió i prudència– o de les imprescindibles campanyes per afavorir el consum intern, poca previsió més s’ha dut a terme.
Per a la majoria, la qüestió de la Marca Andorra ha quedat relegada a un segon o tercer terme, com pot semblar lògic, però l’alentiment que estem patint hauria de ser un moment idoni per reprendre aquest treball i aprofitar també per donar-li un nou gir, en acord amb les circumstàncies actuals. Durant molts anys el nostre país s’ha definit internacionalment –si més no a nivell europeu– com un país de natura, sol i neu, amb uns comerços variats i amb preus molt competitius. La competència dels nostres propis veïns ha fet que aquest ja no sigui un segell exclusivament nostre. No tenim gaires més opcions que reprendre la reflexió al voltant de la Marca Andorra i tornar a una idea central que faci que Andorra es distingeixi d’altres indrets. Per la meva part, una de les idees que preferia d’entre les estratègies proposades, era la de convertir Andorra en un indret únic per a l’experiència del client. No és una idea nova, els professionals del màrqueting portem anys treballant el tema de la customer experience per als nostres clients. Però, i si això ho apliquéssim al nostre petit país?
Imagineu que totes les nostres empreses, petites o grans, tinguéssim el mateix manual de relacions amb el client, un mateix modus operandi basat en una atenció personalitzada, exquisida, en quatre idiomes com a mínim, definint una atenció única en tot el nostre territori. Amb el suport d’una aplicació (app) comuna per a tot el país, centrada en l’usuari –resident o estranger, particular o empresa–, amb una navegació intuïtiva i senzilla per a facilitar la informació d’interès públic (cultural, comercial, turístic, administratiu, professional, de gestió, de salut...) Imagineu el què serien els comentaris dels forans sobre l’experiència increïble a Andorra i la millora substancial en la qualitat de vida dels habitants?
Ja sé que dissenyar una experiència nacional no és senzill, però només som 70.000 habitants, i amb inversió, formació i voluntat de tots, hi podríem arribar.
Un dels primers objectius com a marca no hauria de ser oferir solament la millor experiència al client, sinó que fos inoblidable, en el bon sentit. Hauria de ser la suma de totes les experiències que té el client amb una marca, al llarg de la durada de la relació, i per això el client –repeteixo, resident o estranger– ha de ser al centre de qualsevol iniciativa de Marca. Som-hi?