Igualtat d’oportunitats
El diumenge passat, en el programa Salvados del canal de televisió espanyola La Sexta, el presentador Gonzo va entrevistar a Iñaki Williams (futbolista de l’Athletic de Bilbao) i a Sitapha Savané (ex jugador professional de bàsquet). Durant el transcurs del mateix va sorgir la idea que, igual que fa 40 anys s’acceptaven socialment uns certs comportaments més que inadequats d’alguns homes sobre les dones, i ara això és impensable, amb els prejudicis racials s’hauria d’evolucionar dins de la societat perquè cada vegada estiguin menys presents.
És cert que les persones funcionem sobre la base d’uns patrons cognitius o mentals que ens predisposen cap a una manera de comportar-nos, sentir, actuar. La societat, la nostra família, les nostres experiències… ens han inculcat unes idees (potser sense voler) que estan molt presents en cada cosa que fem. I encara sort que tenim pensaments automàtics que ens guien, si no, imaginin-se que cada vegada que fem alguna cosa haguéssim d’analitzar, pensar i decidir per primera vegada què fer en cada situació. Imaginin-se que, per exemple, cada vegada que volguéssim muntar amb bicicleta haguéssim de pensar on posar el peu per a pedalar, com fer que la bicicleta vagi recta i al mateix temps decidir quin carrer triar per anar a la nostra destinació. O cada vegada que conduïm un cotxe haguéssim de pensar quin és el pedal de l’embragatge, o del fre, o com posar la primera o la quarta, mentre parlem amb el copilot i triem on i com anar. Certament seria molt complicat per no dir impossible. Existeixen una sèrie de pensaments automàtics que aprenem i que, sense pensar (almenys conscientment) apareixen i guien la nostra manera de ser i actuar, que poden estar més o menys alimentats per les nostres experiències quotidianes. Amb tot això apunten les creences rígides o biaixos cognitius, que són automatismes que marquen la nostra manera de funcionar sobre la base del que hem après anteriorment i es disparen davant una situació o estímul extern.
Com tot o gairebé tot, aquests automatismes poden ser bons o dolents. Són bons quan ens ajuden a funcionar millor, mentre que són dolents quan afavoreixen les diferències, la desigualtat, el malestar emocional, el mal funcionament. D’aquesta manera s’entén que si aquestes idees consolidades ens fan millors i ens ajuden a funcionar i sentir-nos bé, és convenient mantenir-les; mentre que si el que provoquen són emocions desagradables, prejudicis, el més adequat és buscar la manera de modificar-les. I això ens ocorre també com a persones individuals (pensaments propis que marquen la nostra manera de funcionar, que només ens ocorren a cadascun de nosaltres) i com a éssers col·lectius (pensaments i altres hàbits que estan instaurats en la nostra societat i que pertanyen a la de vegades anomenat inconscient col·lectiu del nostre entorn).
En aquest sentit, cada vegada hi ha més programes buscant alguna cosa que hauria de ser bàsica per a tots: valorar a tothom pel que és (persones) i eliminar en la mesura del possible els prejudicis que fomenten una desigualtat perquè sí. Tots aquests programes parteixen de la consciència de la realitat per a, una vegada analitzada, trobar les millors solucions per a promoure la igualtat entre totes les persones. Per exemple, en el cas de l’esmentat programa de La Sexta, és bo posar les coses damunt de la taula per a, a partir d’aquí, realitzar accions que afavoreixin el bon pensament lliure de prejudicis, analitzant les qüestions de manera objectiva de manera igual per a tots.
En aquest sentit i des de la Associació de Psicologia de l’Esport de la Comunitat Valenciana (Apecva) som molt conscients de la necessitat que tots, en qualsevol àmbit, realitzem accions per a alliberar-nos d’aquests prejudicis i valorar a les persones pel que realment són, independentment dels biaixos als quals pugui estar associat.
En aquesta línia, un projecte del qual estem realment orgullosos de pertànyer és l’Esteem cofinançat pel programa europeu Erasmus + i que, amb la coordinació de la Cambra de Comerç de Lió (França) i altres entitats d’Itàlia i Portugal, busquem la manera de fomentar la igualtat d’oportunitats de dones que pretenguin emprendre un negoci. Per a això, el primer pas és conèixer la realitat (crear un perfil de dones i homes emprenedors) per a després buscar aquests mitjans que facilitin que aquestes persones (en aquest cas dones) començar els seus negocis amb possibilitats d’èxit. No es tracta de fer les coses perquè sí, sinó d’implementar el millor criteri fonamentat possible per a allò que pretenem.
Aquests són alguns exemples, des de la nostra experiència, de l’important que cada vegada més és evolucionar en creences eliminant prejudicis que sempre són aquí. És un treball de tots que, a més d’ajudar-nos a evolucionar com a persones, ens generen benestar i bon criteri.
Perquè, bo, es tracta que cada vegada més sapiguem com fer les coses millor, tant des del punt de vista individual, com el col·lectiu. I trobar les millors solucions perquè això sigui així, cadascun des del nostre entorn d’influència. Nosaltres, des d’Apecva ens sentim orgullosos de posar el nostre granet de sorra en projectes com Esteem i poder compartir-ho amb tots vostès. En definitiva, es tracta que tots siguem emprenedors de la nostra pròpia existència evolucionant cada vegada a millor.