Mirant cap al futur: la llei d’eSports
Hi va haver un temps on els videojocs suposaven un oci personal que volia imitar la realitat. Però això ja s’ha acabat. Els esports electrònics (eSports) s’han convertit en un espectacle de masses, amb milions de seguidors connectats per tot el món, que tenen codis de conducta propis que res tenen a veure amb els esports convencionals.
Quan a finals dels anys 50 es va crear el Tennis per a dos ningú va creure que seria el preludi d’una de les creacions tecnològiques més importants del segle XX. De fet, no ho va pensar ni el seu creador, William Higinbotham, que va deixar sense patent el primer joc electrònic de la història sota la creença que només serviria com a experiment científic. No va ser fins anys més tard, la dècada dels setanta, que es va iniciar l’eclosió d’aquests jocs on l’empresa japonesa Atari va ser el seu màxim exponent. Una evolució creixent que va arribar al mercat deu anys més tard amb el mític PacMan que ens entretenia a tots de forma hipnòtica, en un duel solitari jugador contra la màquina.
Va ser l’aparició del 3D i la invenció del CD-ROM que va revolucionar del tot la tecnologia dels videojocs fins a arribar al punt com la coneixem ara. Un món econòmic cridaner per les grans empreses com Nintendo, SONY i Sega, que fa dècades que competeixen entre elles.
Actualment l’experiència dels jocs electrònics ja no es vincula a un únic usuari contra la màquina sinó que acull centenars de jugadors i milers d’espectadors. Una evolució que ha permès omplir sales de congressos transformats en escenaris de pantalles gegants per l’ocasió on tots els seguidors contemplen els seus jugadors preferits controlar avatars davant una pantalla i un joystick.
El nou món digital i l’auge dels esports electrònics s’ha de traduir necessàriament en una oportunitat. Per una banda és una ocasió per apropar tota la societat al jovent. El principal passatemps dels més joves es troba a internet i més concretament als eSports, una modalitat que ja gaudeix de professionals del sector que dediquen a temps complet la seva jornada laboral. Parlem no només de jugadors, sinó també de tècnics, ajudants, així com d’altres professionals vinculats des de diferents sectors com els desenvolupadors de software o els mateixos fisioterapeutes. En el mateix sentit, això suposa un repte normatiu pel país donat que regular un mercat emergent, digital en la seva totalitat, ha d’anar necessàriament acompanyat d’una infraestructura que el pugui sostenir.
Tinc el convenciment que si som capaços de legislar favorablement en un mercat tan competitiu com el dels esports electrònics, protegint i incentivant el seu creixement, podem aconseguir que Andorra sigui un pol d’atracció de tot aquest col·lectiu de nous professionals. Les característiques del nostre país que ha apostat fermament per la digitalització desplegant la fibra per tot el territori, la propera instauració del 5G, la competitivitat fiscal i l’entorn privilegiat que tenim, ha de convertir-se en un destí atractiu per aquest sector i creiem que el Projecte de llei d’esports electrònics és el primer pas per aconseguir-ho.