Urbanisme i qualitat de vida
Ja fa més d’un any que l’ajuntament de París va iniciar el projecte Ville du quart d’heure, un concepte que no és precisament nou però que s’acobla a les estratègies d’altres grans ciutats, com Portland, Melbourne, Ottawa o Copenhaguen, que treballen al voltant del 20-minute neighbourhood. Aquests projectes tenen en comú la cerca d’un nou concepte de vida urbana, segons el qual es vol millorar la vida dels residents, evitar els desplaçaments contaminants i trencar amb el sistema actual de les grans urbs, fragmentades en diferents zones en les què, per desenvolupar qualsevol activitat, es requereixen llargs —i contaminants— trajectes en automòbil.
La ciutat del quart d’hora, o el veïnatge de 20 minuts, tenen com a base la idea que es pugui trobar prop de casa tot allò necessari per una bona qualitat de vida: treballar, divertir-se, cuidar-se, anar de compres, cultivar-se, fer esport… I tot a un màxim de 15 a 20 minuts caminant, o de 5 a 10 minuts en bicicleta.
Aquest concepte de ciutat va en direcció oposada a la planificació urbana dels darrers 100 anys, que ha tendit a allunyar l’espai residencial del treball, el comerç minorista dels grans centres comercials, l’entreteniment més sedentari dels espais de pràctica esportiva, etc. La iniciativa de canvi de concepte fa un cert temps que es va engegar, no sense dificultats i oposicions. En el darrer any s’ha trobat amb la dificultat afegida de la pandèmia, però aquesta crisi de la Covid-19 ha permès, també, veure la necessitat de seguir en aquesta línia, quan molts ciutadans s’han trobat confinats i amb poques o nul·les possibilitats per desplaçar-se.
El principal assessor de la vila de París ha estat el professor de la Sorbonne Carlos Moreno, que ho explica amb senzillesa: «Més de la meitat del planeta són llocs urbans. Estem confrontats al canvi climàtic que ens obliga a disminuir radicalment les nostres emissions de CO2 i principalment són les ciutats les que en produeixen, pel transport i l’habitatge. Estem transformant els carrers per a vianants i ciclistes, amb més vegetació i fonts, perquè per combatre el canvi climàtic es necessita frescor i verdura».
L’aplicació més exitosa —i també controvertida— ha estat la recuperació dels molls del Sena, on s’ha eliminat el transit per destinar l’espai al passeig de vianants i als ciclistes —obligant, però, a un redisseny de la mobilitat a l’interior de la capital francesa. Un valor afegit es troba en la reutilització i el reciclatge del mobiliari urbà, afavorint que la ciutat sigui més sostenible.
La descentralització esdevé bàsica amb aquest nou concepte, és a dir que la ciutat ha de tenir múltiples centres per a satisfer les necessitats bàsiques dels seus habitants. L’agrupació C40, una coalició internacional de ciutats per lluitar contra el canvi climàtic —entre les quals es troben Barcelona, Madrid o París, entre moltes altres—, també mira en la mateixa direcció i promou les ciutats de 15 minuts.
Una bona proposta sobre la que hauríem de reflexionar tots plegats, apostant per una millor qualitat de vida de les persones que resideixen en entorns urbans, reduint el temps dels desplaçaments i millorant els transports col·lectius.