L’holandès errant
Com la tripulació de l’Antiga faula de l’Holandès Errant, els inversors continuen lluitant contra els constants desafiaments de les forces de la natura, de nou la pandèmia, amb la més contagiosa soca delta, marca el rumb de l’economia.
En aquest sentit el creixement anualitzat dels Estats Units no va complir amb el pronòstic del consens en el segon trimestre 8,4%, el PIB es va situar en un 6,5%, un avanç del 1,6% trimestral. L’alça de l’economia va estar impulsada per l’augment del consum domèstic (11,8%), una de les dades més elevades des de 1950, el consum dels estalvis acumulats va portar a la taxa a cedir al 10,9% des del 20,8%. A la banda oposada, la taxa d’atur va repuntar una dècima fins al 5,9% per efecte del bon acompliment de la creació d’ocupació i l’escassetat de mà d’obra, el que posa de manifest la necessitat de seguir millorant les condicions laborals amb l’objectiu d’atreure de nou al mercat a milions de nord-americans acomodats per les ajudes estatals. En aquest sentit, a partir del mes de setembre, desapareixeran gran part dels subsidis del govern, el que hauria de revertir aquesta situació.
Europa surt de la recessió. En aquest costat de l’Atlàntic el PIB de l’Eurozona es va expandir 2%, superant l’estimació d’1,5%, gràcies al fort impuls pres pels països del sud d’Europa, un 13,7% anualitzat. Evolució també favorable per a la taxa d’atur que millora al juny fins al 7,7% vs 7,9%. Mostra d’aquesta recuperació s’observa en les últimes dades publicades de confiança dels consumidors que va aconseguir en el seu últim registre els 119 punts, la dada més alta des que es tenen registres en 1985. Al seu torn també ho va fer el PMI de serveis assolint nivells no vistos des d’agost de 2007. Dins dels països de l’Eurozona van destacar les dades publicades per França i, en menor mesura, per a Itàlia i Espanya, mentre que per a Alemanya i els Països Baixos es van mantenir pràcticament sense canvis. El gran motor europeu, Alemanya, no va complir amb les expectatives creixent un 1.5% vs el 2% estimat, a causa de les dificultats que està patint el sector automobilístic amb les interrupcions en la cadena de subministraments.
A la banda contrària tindríem a Espanya. En el segon trimestre, el PIB d’Espanya va créixer 2,8% envers un 2,1% estimat. La sorpresa més destacable va ser per a Itàlia, on l’expansió del 2,7% va ser més del doble del que havien anticipat els economistes. Les condicions financeres segueixen millorant a Espanya, amb mínims històrics de l’1,13% per al crèdit hipotecari i del 5,80% en consum, allunyant-se de la mitjana dels últims períodes.
Els emergents pateixen després de l’última onada i la Xina s’estabilitza. La mitjana del creixement del PIB per al segon trimestre, per a les economies emergents, va disminuir al 9%, a causa de la soca delta que continua assotant diverses regions, així com per l’estabilització del creixement de la Xina que després de la forta recuperació en V, impulsada per la demanda externa i pel mercat immobiliari, veu desaccelerar el seu creixement. El gegant asiàtic es va expandir un 1,3% en el segon trimestre, un 7,9% anualitzat, el que queda lluny de la seva expansió rècord de 18,3% el 1T. Amb una taxa d’atur sense millores (5%), el següent motor econòmic, el consum intern, fa perillar que el creixement prengui impuls de cara als mesos vinents.
Quin serà el proper moviment dels bancs centrals? Tot i que la inflació s’ha disparat a escala mundial, a causa de la desorbitada expansió monetària, degut a un consum disparat que ha portat a encarir fortament les comodities i ha originat importants problemes de proveïment, els bancs centrals mantenen ancorades les seves polítiques monetàries, i el seguiran fent almenys fins a finals d’any.
Malgrat ser testimonis de nous màxims en diversos índexs, assolir aquests nivells no ha estat una tasca fàcil. Els inversors s’han mogut d’una banda al son dels resultats empresarials positius de la segona temporada i el suport dels bancs centrals, i pel costat oposat immersos en els riscos de desacceleració que està provocant la nova variant delta i una primerenca retirada d’estímuls per part dels Estats Units.
Europa ha patit els efectes de la cinquena onada, malgrat la positiva dada de creixement, tancant el mes amb dades mixtes. Mentre que França (que acumula un 21% en l’any degut a les favorables dades macro des d’inici d’any) i Itàlia s’alçaven per sobre de l’1.5%, el selectiu espanyol perdia més d’un 1% a causa de l’elevat pes en el sector cíclic, descoratjat aquest per la nova onada. Esperem que la forta recuperació pugui continuar en el 3T impulsat pels serveis, així com per la injecció de fons del programa de recuperació de la UE, però la propagació de la variant delta afegeix riscos amb uns índexs avançats desaccelerant-se.
A l’altre costat de l’Atlàntic els índexs americans de nou van tocar màxims, alimentats pels positius resultats empresarials, així com pel proper acord respecte al projecte d’infraestructures de Biden. El S&P500 remuntava un 2,38% i el tecnològic Nasdaq, perjudicat per les tecnològiques xineses, es quedava enrere alçant-se tan sols un 1,19%. De cara als mesos vinents, l’evolució de l’economia americana podria veure’s limitada per una disminució del suport de la FED i del govern, en un entorn empresarial en què les companyies segueixen lluitant contra la creixent demanda i les restriccions persistents d’oferta i mà d’obra. El possible anunci d’inici de tapering, podria afegir volatilitat al mercat en els pròxims mesos.
Negativa evolució per als emergents sent el Shenzhen de la Xina el que pitjor acompliment va tenir al mes, tancant l’any amb signe negatiu del 4%. Aquesta caiguda ha estat arran de les mesures anunciades pel govern xinès sobre la regulació en l’àmbit educatiu (provocant descensos en borsa del 70%) i les multes antimonopoli per a algunes d’aquestes grans tecnològiques. També s’han vist afectades les empreses xineses que cotitzen als Estats Units (Ant, Didi o Tencent), les quals podrien ser excloses de cotitzar si no compleixen la regulació americana. La relació de la Xina amb els Estats Units sembla que continuarà sent complicada i poc previsible.
Estarem nosaltres també condemnats a vagar eternament per aquests oceans de dubtes sobre el creixement econòmic, d’elevada inflació i d’una tornada a la normalitat que es preveu complicada amb el sorgir de noves soques de la Covid? Grumets als seus llocs, la tempesta no ha finalitzat!