Qui es pot creure Putin?
Ja ha passat un mes i la guerra no sembla tenir aturador. L’ONU confirmava ahir més de 100.000 civils morts a Ucraïna des que va començar el conflicte la matinada del 24 de febrer i les hostilitats continuen dia sí i altre també. En paral·lel el número de refugiats ja es compta per milions i darrere de cada xifra hi ha una història de persones reals, de dones, nens i padrins que fugen a corre cuita cap a l’incertesa més absoluta per no quedar atrapats entre les bombes i els míssils que llança l’exèrcit rus (els homes en edat militar s’han de quedar al país per si els criden a files). En definitiva, doncs, el balanç d’aquest primer mes de guerra no pot ser més desolador i tot apunta que la cosa va per llarg, amb un front encallat i algunes dades que demostren que la resistència numantina dels ucraïnesos, potser no prevista per Vladímir Putin, està posant contra les cordes un dels exèrcits més poderosos del país.
Analitzem, però, aquesta darrera frase. Sense ser un expert en termes militars des del principi de tot plegat m’ha cridat l’atenció una cosa. Els serveis d’intel·ligència nord-americans sabien amb pèls i detalls els plans de l’exèrcit rus. Això vol dir que, com a mínim, els haurien interceptat les comunicacions. Sense anar més lluny, entre desembre i gener el Whashington Post ja va publicar en portada els plans imminents de Vladímir Putin per envair Ucraïna. I si el principal enemic de Rússia (en termes militars i geoestratègics, s’entén) és capaç d’interceptar les comunicacions del seu principal rival és que potser aquest exèrcit no està tan tecnificat ni és tan precís com es vol fer veure. D’entrada, els comandaments militars de Rússia han hagut d’admetre (primer ho negaven) que també havien desplaçat soldats de lleva al front. I això és, com a mínim, molt impopular per la ciutadania russa. Aquests dies s’ha publicat, també, que les morgues de Bielorússia estan a petar perquè per Rússia és difícil gestionar la tornada dels cossos dels seus soldats en bosses de plàstic. Quan comenci a passar això segurament que la reacció de la població, en la mesura que pugui, serà molt més crítica cap al seu govern.
Ara bé. Diuen que en la guerra la veritat és la primera víctima. I tenen part de raó. En això vaig pensar precisament quan divendres l’alt comandament rus va anunciar que donava per acabada la primera fase de la guerra i explicava que ara se centrarien sobretot en la regió del Donbass, que tothom donava per fet abans de començar tot que era el gran objectiu de Putin. Poder connectar Crimea amb les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk seria una victòria estratègica per Putin, ja que deixaria Ucraïna sense sortida al mar. El que passa, però és que ciutats de gran bellesa i tradició històrica com Odessa o Mariùpol estan resistint també més del que estava previst i per això a Putin li és difícil completar aquesta part de la seva operació especial. De fet en la seva al·locució de la matinada del 24 de març (la vaig veure en directe a través d’internet) parlava només d’aquesta operació a les dos repúbliques acabades de reconèixer per la Duma. Ara bé. Els atacs es van succeir en molts llocs del país. Les tropes russes també van entrar per la zona de Txernòbil i van intentar assetjar Kíiv, la capital bielorrussa que també ha resistit els intents d’invasió de les tropes russes i des de la que el país governat per Volodímir Zelenski encara té el poder total.
Quan divendres vaig escoltar els militars russos dient que ara centrarien els seus esforços en la regió del Dombass vaig pensar que Ucraïna havia començat a guanyar. Reconèixer això volia dir, com a mínim, que Rússia admet la incapacitat de les seves tropes per entrar a Kíiv i controlar el país. Ara bé. Què hi ha de veritat i què d’estratègia en aquestes paraules? S’ha de creure el que diu Putin quan mentre tot el món parlava ja de la intenció russa d’envair Ucraïna ell encara ho negava? S’ha de creure el que diu algú que ha amenaçat amb penes de presó de 15 anys (i qui sap si alguna cosa més) els periodistes que gosin explicar el que no agrada al Kremlin? Doncs no. En aquesta mena de gent no s’hi pot confiar i si diuen que se centraran en un lloc potser és que volen despistar l’enemic per entrar per un altre. Això és més vell que l’anar a peu i la història n’està farcida d’aquest tipus de fintes. En seria un bon exemple el cas de l’Alemanya nazi, que es va creure que el desembarcament de les tropes aliades es faria per un altre lloc i al final es van sorprendre al veure que es feia per Normandia. Per cert, qui va enganyar Hitler va ser l’espia català Joan Pujol, del qual la revista Sàpiens en va publicar fa uns anys la seva gesta. Ves a saber, doncs, a què respon l’anunci de Vladímir Putin. El que sí que està clar, però, és que la guerra no li va com ell creia. La resistència ucraïnesa li impedeix. I això ja és una derrota en tota regla per una potència com la que domina amb mà de ferro Putin, que és nociva pel món sencer i també per la seva població, que no en té cap culpa de viure sota el règim d’una persona que s’ha cregut a l’alçada dels tsars però que tot just se’l compararà amb Stalin (si no amb algú encara pitjor).