Lectura i Interpretació de Pergamins Medievals
Enguany a la universitat d’estiu de Lleida he decidit fer un curs de Paleografia per repassar aquesta activitat que vaig aprendre ja fa molt de temps i a la pràctica de la qual vaig dedicar només uns anys, més que res per falta de temps.
L’objectiu principal d’aquest curs serà realitzar una aproximació a la vida quotidiana de l’Edat Mitjana mitjançant la pràctica de la lectura i la interpretació de textos medievals (paleografia i diplomàtica), a partir de fons documentals d’arxius, especialment dels de l’Alt Urgell i Andorra.
De fet, jo ja havia traduït fa temps algun arxiu particular d’aquest tipus de documents en lletra gòtica, visigòtica i llatí vulgar. És una feina laboriosa per a la qual cal ser molt meticulós, tenir molta paciència i estructuració.
Dins del curs farem una sortida a Andorra a la Casa de la Vall, a la Biblioteca Nacional, a la nova seu del Consell General d’Andorra i a l’Arxiu Nacional on jo ja he estat, com ja sabeu, infinitat de vegades per realitzar les meves investigacions.
Per tant, la paleografia és la disciplina que estudia la història de l’escriptura, en particular de l’escriptura a mà, en les diferents fases. També estudia les tècniques emprades per escriure en diferents èpoques, el procés de construcció dels testimonis escrits i els escrits producte del mateix procés, particularment en l’aspecte gràfic, ja es tracti de llibres, inscripcions, documents o escrits de naturalesa individual o privada.
En generar coneixements sobre els escrits antics, la paleografia ajuda a saber diverses qüestions sobre la forma de vida d’altres èpoques. L’investigador, així, obté informació sobre pràctiques culturals i socials d’abans. Aquestes dades, alhora, contribueixen a l’entesa d’altres períodes històrics.
Així, els paleògrafs som com uns detectius de l’antic, uns arqueòlegs de les lletres i els textos, que amb la nostra feina ajudem a desxifrar moltes incògnites del passat històric de la humanitat, encara que sempre sota la limitació del que és estrictament escrit, és a dir, que podem desxifrar el que un text antic diu, però mai podem acreditar com a verídic o real el que s’hi diu, tasca aquesta que finalment quedarà relegada a la disciplina arqueològica, qui finalment s’encarregarà de confirmar, o refutar, les dades revelades pel nostre treball.
Els paleògrafs, a més, hem de dominar bé la llengua dels textos i les seves particularitats gràfiques, és a dir, els estils, les abreviatures i els anagrames, ligogrames i nexogrames, entre d’altres. Aquests coneixements són essencials perquè puguem desxifrar el text antic i assignar-li una data i un lloc d’origen.
Certament, és un treball motivador i que em va oferir molts al·licients sempre que he pogut fer-ho i, per descomptat, no descarto, si cal i m’apareix l’oportunitat, tornar-ho a fer alguna altra vegada.