Antoni Pol i Solé Arquitecte

El model de desenvolupament mundial dominant avui és el de la globalització. Ens costa adonar-nos-en, però com més aviat entenguem el perquè està passant el que passa, més aviat hi podrem fer front amb possibilitats d’èxit. I, en conseqüència, també n’és el model d’ocupació del territori dominant, havent substituït el de la colonització.

Per a poder ser present en aquesta nova escala i no desaparèixer o convertir-se en espai marginal, ja no són vàlides les estratègies anteriors, de tancar-se o viure sota l’ala de l’estat que tanca les fronteres.

Es fa necessària la creació d’àrees més potents, és a dir, més grans i que incorporin nous projectes econòmics que dotin realment de noves funcions al territori, vertebrant-lo i generant-hi una àrea funcional específica i nova.

Cal assumir, doncs, almenys una nova escala d’actuació que els permeti ser presents, amb entitat pròpia, en el nou marc general de globalització, però també tenir més força per equilibrar-se conjuntament a nivell interior a través de la complementarietat i no quedar indefensos davant les accions extractores, indiscriminades i inesperades, provinents de l’exterior global.

La Unió Europea ja ha incorporat la idea de les àrees funcionals, en la darrera convocatòria d’ajuts Poctefa.

Els pirinencs d’Andorra, de l’Arieja, de l’Alt Urgell i l’Aran, de les Cerdanyes, dels Pallars i dels Pirineus Orientals podem millorar el nostre futur conjunt, creant l’Àrea Funcional Andorra-Pirineus o millor l’Espai Funcional Andorra-Pirineus dins l’Àrea Funcional Pirineus Est, recollida com una de les cinc àrees a dividir a nivell funcional els Pirineus segons la Unió Europea.

Aquesta reducció de l’Àrea Funcional a l’Espai Funcional és important perquè cal que la nova escala sigui assumible pels territoris pirinencs. I en aquest cas passar del local al regional, de 70.000 a 1.000.000 habitants, és excessiu. Cal passar del local al plurilocal en una primera etapa, és a dir, de 70.000 habitants a 250.000 habitants, màxim 300.000.

La gestió i els instruments o eines i organismes han d’adaptar-se a l’escala següent a la pròpia local, per poder ser dirigits i assumits des dels territoris implicats, i la seva complexitat ho requereix. El territori pirinenc és molt extens i alhora deficitari d’infraestructures, serveis i equipaments, i els recursos humans i econòmics disponibles hi són molt més escassos i això en sol justifica l’ajustament d’escala.

La 35a Diada Andorrana a la 54a Universitat Catalana d’Estiu a Prada del Conflent ens convida el proper 20 d’agost a reflexionar sobre aquest tema: l’àrea funcional Andorra-Pirineus.

Hi hauran les següents intervencions presencials: Presentació per Marta FONOLLEDA I RIBERAYGUA, Salutació per Jordi CASASSAS I YMBERT, Un projecte per al Pirineu per Joan GANYET I SOLÉ, L’Àrea Funcional de Muntanya de l’Est dels Pirineus: un nou instrument de cooperació transfronterera per Andreu JORDI I TOMÀS, CCI Transfrontalières pour l’attractivité et le développement de l’économie et des territoires: retour sur les projets CCI PIRINEUSMED I et II/POCTEFA et Perspectives per Laurent GAUZE, Commune de Bourg-Madame: Comment le public peut renforcer l’attractivité, le bien-être et les coopérations transfrontalières per Daniel ARMISEN, La salut com a motor econòmic de l’àrea funcional Andorra-Pirineus per Ramon TRESERRAS, PIRINEU 2030: reptes i oportunitats per Albert PIÑEIRA I BROSEL, Le partenariat transfrontalier en matière de turisme de montagne et de mobilité des travailleurs transfrontaliers per Arnaud DIAZ, Sort i l’Àrea funcional pirinenca de l’Est per Baldo FARRÉ I SERRAT, La Commune de Mérens-les-Vals sur le sillon du développement durable per Jean-Pierre SICRE, Andorra Pirineus, terra d’oportunitats per Francesc VIAPLANA I MANRESA, Ax une déviation, une respiration per Dominique FOURCADE, De l’àrea funcional a l’espai pirinenc: el rol de l’Acord d’associació entre Andorra i la UE per Landry RIBA I MANDICÓ, Quina projecció de futur podem donar a l’Àrea Funcional de Muntanya de l’est dels Pirineus? per Maria UBACH I FONT, La Seu d’Urgell i Andorra, passat, present i futur per Eugeni BREGOLAT I OBIOLS, Demà el tren a l’orient del Pirineu per Enric BALAGUER, Andorra-Pirineus: una aproximació en gran angular per Manuel MONTOBBIO I DE BALANZÓ, Reintegració d’un territori entre fronteres : l’Alt Segre, Pirineus per Marta PALLARÉS I BLANCH, L’est del Pirineu, una reflexió des de Catalunya Nord per Joan BECAT, L’àrea econòmica transfronterera per Enric Quílez i Castro, L’Àrea funcional Andorra-Pirineus: prioritat de la política exterior andorrana ? per Amadeu  GALLART I SORT, La creació contemporània en l’àrea econòmica especial Andorra-Pirineus per Ernest ALTÉS I SEGURA, Sextània, la comunitat de territoris del Pirineu per Antoni UBACH I MORTÉS, Tres estats, un programa, un territori de muntanya i una vida per Joan MASSA I SARRADO, De l’acord de cooperació a l’acord d’associació: l’espai pirinenc, una oportunitat europea per a Andorra i els seus veïns per Juli MINOVES I TRIQUELL, L’Àrea Funcional com a resposta a la globalització, també per Antoni POL I SOLÉ i Cloenda per Àngels MACH I BUCH.

I les no presencials: L’espai transpirinenc en la història: més enllà de les fronteres polítiques per  Patrici POJADA, L’Àrea Funcional Andorra-Pirineus: perquè no se’n parla? Per Pere LÓPEZ i AGRÀS, L’impacte de l’estratègia d’obertura econòmica del Principat en l’àrea Andorra-Pirineus per Lorena JORDANA I CARMONA, Panorama socioéconomique de l’espace transfrontalier CCI PIRINEUSMED II/POCTEFA per Jean Marc GUILLELMET, La integració econòmica de l’Andorra medieval en un espai polític fracturat. En els orígens del fet diferencial(segles XII-XIII) per Carles GASCON I CHOPO i l’Àrea Funcional Andorra-Pirineus: una autèntica qüestió d’estratègia de cooperació transfronterera per a l’equilibri territorial pirinenc per Claudine TARRENE-FABRESSE.
Un nombre important de reflexions, encara insuficients, però que aniran creixent i concretant-se en tots els àmbits i afegint-se a les ja fetes, a l’entorn d’una idea amb capacitat de generar un gran projecte de futur, prou atractiu i singular com complex i notable, però realitzable. Un gran repte i una enorme oportunitat, en definitiva, que hem de saber fer realitat en els propers anys.

Sens dubte és el projecte més gran que puguem mai imaginar per al futur i per aquests territoris pirinencs. Qualsevol altre i tots els altres es poden emmarcar dins d’aquest i precisament aquest és l’únic que pot fer possible tota la resta.

La complementarietat històrica amb l’entorn és més necessària que mai però cal enquadrar-la jurídicament amb l’acord d’associació. I alhora cal convergir amb els objectius de desenvolupament comunitaris, la qual cosa ens ha de permetre poder assolir el canvi d’escala suficient i necessari per a poder fer front amb garanties a la globalització que ho està canviant tot i ens ha de permetre complementar-nos funcionalment i aconseguir una ocupació del territori sostenible i equilibrada.

L’Espai Funcional Andorra-Pirineus dins de l’Àrea Funcional dels Pirineus Est és la clau de volta que permetrà de sostenir la complementarietat indispensable i històrica amb l’entorn  i la nova escala territorial funcional necessària per a encaixar en la globalització.