Amadeu Gallart Economista

El passat dissabte, 20 d’agost, vaig tenir la satisfacció d’assistir a la Diada Andorrana de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada i l’honor de presentar-hi una ponència sobre el tema de la Regió Funcional Andorra-Pirineus . Podem dividir els nombrosos assistents en tres grups humans: els andorrans, els catalans i els francesos. 

Per la part andorrana, una representació oficial consistent, la ministra d’Exteriors, Maria Ubach, el secretari d’Estat, Landry Riba, el secretari de Cooperació Transfronterera, Andreu Jordi i l’ambaixadora a la Unió Europea (UE), Eva Descarrega. A més, aquests responsables, varen romandre-hi moltes hores, escoltant tota mena de ponències amb atenció i, en el cas de la ministra i l’ambaixadora, prenent-ne notes amb molta aplicació. En aquests esdeveniments és molt usual que alguns ponents arribin, dipositin el seu missatge més o menys ben engiponat i desapareguin, triomfals, sense molestar-se en escoltar els altres. Haig de dir, doncs, que les tres ponències, les de la Maria Ubach, del Landry Riba i de l’Andreu Jordi em van semblar molt ben centrades i ben orientades cap a la consecució d’una àrea funcional formada per Andorra, com a epicentre, i els territoris veïnals de la comunitat catalana i de la regió occitano-catalana. 

En aquest sector d’intervencions andorranes destacaria també la de Juli Minoves, exministre andorrà d’Exteriors i la peça magistral que ens va oferir Joan Massa. Cal citar el tancament de la diada que va fer l’Antoni Pol, qui, conjuntament amb en Joan Ganyet, és un dels instigadors del moviment cultural i social en pro de la realització d’una àrea pirinenca que catalitzi l’economia andorrana, conjuntament amb la de les regions catalanes i franceses afectades, de forma i manera que s’aconsegueixi una prosperitat compartida en un futur no massa llunyà. La intervenció de Pol va resultar especialment engrescadora i, malgrat la contenció habitual de la persona, diria que apassionada. A més, aprofito tot parlant de l’Antoni per esmentar la dedicació ingent en aquestes temàtiques territorials de tot l’equip que composa la Societat Andorrana de Ciències.

Per la part espanyola, o catalana si ho preferiu, destacaria l’obertura de les intervencions que, ben puntualment, va fer el Joan Ganyet i que de manera eficaç va cridar a fer factible que aquesta part del Pirineu pugui accedir a un desenvolupament econòmic i social important, tenint Andorra com a centre i motor, i com a referències metropolitanes Tolosa i Barcelona. En aquest apartat destacaria l’hàbil intervenció d’Albert Piñeira, alcalde de Puigcerdà, qui va significar la necessitat que les comarques catalanes de l’Alt Pirineu haurien d’aconseguir una institucionalització molt més operativa de la que tenen actualment. Altres ponències es mereixerien una ressenya, però l’espai no m’ho permet,  com la dels amics Bregolat, Quílez, Altés, Pallarès...

La part francesa és la que, en certa maner, a em desvetllava més curiositat, a veure què dirien. No em va decebre gens ni mica l’aguda intervenció, un gaudi intel·lectual escoltar-lo, del professor de Perpinyà Joan Becat. Home de grandíssima experiència universitària i administrativa, va exposar que, tot i admirant l’entusiasme que emanava de la proposta de la Regió Funcional Andorra-Pirineus, calia tocar molt de peus a terra i evitar, amb tots els mitjans a l’abast, que aquestes iniciatives caiguessin en mans especuladores, com ell mateix havia passat pel tràngol de patir. Després, van actuar els maires de la Guingueta d’IxBourg Madame, d’Ax-les-Thermes i de Mérens-les Vals, que amb la mirada molt posada cap a Andorra es van limitar a exposar fets de les seves comunitats locals. Laurent Gauze, president de la Cambra de Comerç de Perpinyà va saludar amb més concreció l’àrea proposada en ares a intensificar la col·laboració entre Andorra i el departament dels Pirineus Orientals.

En resum, una jornada immillorable per penetrar els arcans del nostre futur territorial i detectar-ne els punts forts i els punts febles. 

A part de la magnífica organització de la diada, voldria destacar-ne tres coses: la primera, la dignitat i l’atenció de les autoritats andorranes presents, la refrescant representació del nou grup polític andorrà Concòrdia i també la intensitat dels treballs exposats pels representants catalans de l’Alt Pirineu.