D’escapada per Sigüenza
Doncs en aquesta ocasió us parlaré de la meva visita a Sigüenza. Per primera vegada, ens vam decidir pel nostre viatge per un hotelet rural, el Cardamomo. El lloc tenia molt d’encant amb els seus jardins i la piscineta. A més, tenia un petit spa compost per una sala de massatges, un jacuzzi i una sauna. El menjar, excepcional; el primer dia ens vam menjar un assortiment de formatges de Sigüenza i unes croquetes de diferents sabors: pastanaga, bacallà, pernil, bolets, gambes a l’all i formatge. De postres uns bescuits borratxos casolans i un limoncel. Vam quedar molt satisfets.
Punt i a part van ser els esmorzars: gairebé tot casolà, les melmelades; el tomàquet; el suc, que no era només de taronja, sinó un liquat de diverses fruites; el iogurt i els pans. Les pastes i la resta de la brioixeria eren de les monges.
La meva sorpresa va ser arribar al municipi i trobar-me que estaven celebrant les festes de Santa Maria la Major i Sant Roc. Hi havia bandes tocant música per tots els carrers i una cercavila de gegants i capgrossos, amb ninots molt xulos com Bart i Homer Simpson, entre d’altres. A la plaça de la catedral ens vam prendre, mentre gaudíem de la música, uns martinis i després vam anar a visitar la catedral i el Museu Diocesà.
Les obres d’aquesta catedral van començar al segle XII, any 1124, a instàncies del primer bisbe i senyor de Sigüenza, després de la Reconquesta, D. Bernardo de Agén. Es prosseguiren les obres a través de la Baixa Edat Mitjana, quedant complet l’edifici al segle XV i, procedint-se, a continuació, a l’erecció d’altres dependències (sagristies, girola, etc.) i tota l’ornamentació, altars, etc. Les portades (meridional i occidental) són romàniques de la primera època, encara que amb afegits posteriors neoclàssiques i barroques. Als costats de la portada principal, apareixen sengles torres de forta presència i estil militar medieval.
La capella del Doncel és la més bonica i interessant de tota la catedral. Aquest sepulcre acull la tomba de Martín Vázquez d’Arce, conegut com el Doncel. Aquesta és una de les principals escultures del gòtic tardà espanyol. L’estàtua va ser encarregada pel seu germà, Fernando Vázquez d’Arce, i, encara que no se sap amb exactitud qui va ser l’escultor, se li atribueix a Sebastià d’Almonesir, que la realitzaria al taller que tenia a Guadalajara. La data de realització d’aquest conjunt funerari és entre 1486, any de la defunció del Doncel, jove cavaller mort a les guerres de Granada, i 1504, en què surt citat al testament del seu pare que ja s’ha realitzat el sepulcre a la capella de la catedral.
I bé, aquí deixo de moment la meva narració en aquesta ocasió i continuaré amb ella al proper article.