Jordi Aristot i Mora
El passat dia 1 d’octubre, ens va deixar una persona senzilla, discreta, reservada, adaptable, intuïtiva, dialogant i influent, amb una gran capacitat de transformació del seu entorn i d’ell mateix, reflex del seu desenvolupament moral i espiritual, Jordi Aristot i Mora.
La seva sensibilitat social i humana sens dubte l’ha pouat, amb els seus germans, Toni i Marianela, en la seva família, amb els seus pares l’Antoni Aristot i Gomà i la Manela Mora i Font, dues ànimes bessones que van entendre i tenir clar que no hi ha desenvolupament personal i familiar sostenible si no va acompanyat alhora de desenvolupament col·lectiu i de l’entorn. De l’existència d’un necessari equilibri, intangible, entre el progrés de l’interès privat i el progrés de l’interès públic.
I, com ells, ha sabut combinar i fer efectiva la responsabilitat social corporativa o el retorn social dels projectes empresarials en els quals ha estat implicat, com el compromís personal i familiar respecte a la societat andorrana i el país en general. I que ha desenvolupat en companyia de la seva esposa, fills i nets.
El dia 3 d’abril del 2001, un acord de junta de la Societat Andorrana de Ciències (SAC), en la presidència de Josep Vilanova i Trias, va decidir nomenar-lo soci honorari, en agraïment al seu suport en la important col·laboració que es va establir entre l’associació cultural i científica de la SAC i l’entitat bancària BI-BM entre els anys 1994 i 2001. Lliurament que es va fer efectiu en una conferència del 30 de maig del 2001.
Que va permetre a la SAC superar una important crisi als seus 10 anys d’existència. I apuntalar el nou impuls, decidit pels socis de la SAC, del projecte cultural de promoció de la cultura i sobretot de divulgació científica, a través de la que és avui matèria bàsica i primera, el coneixement.
Concretament BI-BM va patrocinar el cost íntegre del cicle de conferències de la SAC durant vuit anys, incloent la seva publicació anual en un llibre. Una col·laboració que va permetre afermar l’associació en la seva trajectòria fins a l’actualitat.
Han passat molts anys de llavors ençà, però l’agraïment pel seu suport eficaç i sòlid, en una etapa decisiva de la SAC, li recordarem sempre. El mecenatge cultural és, i ho serà sempre, tan necessari i crucial com el social o l’esportiu, tot i que ho sigui per raons diferents.
Jordi Aristot i Mora va saber, en vida, ajustar el seu rellotge personal al rellotge de la societat andorrana del moment i acompanyar Andorra en la important evolució i transformació que ha fet en els darrers 50 anys.
El dia 2 de novembre del 1944 naixia a Escaldes, deixant-nos a la mateixa vila 77 anys després. Un temps viscut que se’ns ha fet curt, tot i que hagi estat suficient per a deixar un ampli rastre positiu, que perdurarà en el record de tots els que hem tingut la sort de conèixer-lo. I perdurarà igualment més enllà.