Els recursos naturals del Pirineu
El Pirineu és un territori característic i amb una personalitat pròpia que es diferencia dels altres territoris que l’envolten.
Els primers elements diferenciadors són a nivell físic, en la seva orografia o relleu muntanyós i la seva climatologia, més dura o freda. Els segons són per les seves mancances que, tot i ser de per se negatives, es poden agafar, en part, com a positives. El Pirineu avui, no té recursos humans. El Pirineu avui, no té recursos agraris ni ramaders. El Pirineu avui, no té recursos miners. El Pirineu avui, no té recursos energètics. El Pirineu avui, no té recursos industrials. El Pirineu avui, no té infraestructures estratègiques. Els tercers, però, són els principals. El Pirineu, avui sí, té recursos naturals i els té en una extensió prou important com per a que aquests puguin considerar-se rellevants.
La natura, esplèndida, vital i extensa, certament és allò que millor caracteritza al Pirineu. I per natura cal entendre vida vegetal i vida animal, aigua i aire, silenci i sons naturals, línies i colors, espais i paisatges i tot en uns nivells de qualitat elevada i agraïda per a poder sentir suficient llibertat i seguretat que, si n’esdevenim conscients, ens apropen a la felicitat.
El Pirineu té, a més, una diversitat cultural destil·lada per l’acció humana en les seves valls tancades i les fronteres polítiques que s’hi han anat sobreposant al llarg de la història. Els recursos naturals al Pirineu avui són, amb la diversitat política i cultural de les seves valls, els principals elements per a la seva valoració, conservació, conscienciació i desenvolupament adequat.
Si bé el valor individual d’aquests recursos, fins avui, ha pogut considerar-se baix, en la nostra societat monetarista i líquida actual, el valor del conjunt és excepcional. Sobretot perquè avui el dilema sobre el que es basteix la societat moderna del futur es el de l’espai natural / l’espai virtual o digital. I fins i tot els elements naturals individualitzats estan esdevenint excepcionals per la seva pèrdua o reducció alarmant en altres territoris.
L’acció humana, amb les recursos humans que ens manquen, acompanyats d’uns objectius amb visió de futur, sostenibles i respectuosos, són una de les claus que ens han d’obrir la porta al futur de molts panys que volem obrir.
Mentrestant les 19 enes Trobades Culturals Pirinenques, que tindran lloc a Matamala, Capcir, al departament dels Pirineus Orientals veí, organitzades per la Societat Andorrana de Ciències, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, l’Institut d’Estudis Ceretans, el centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, l’Àmbit de Recerques del Berguedà, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, el centre d’Estudis Ribagorçans, els Amics de Besalú i el seu Comtat, el Casal del Conflent, el Centre Cultural Català de Vallespir, l’Associació per a la Protecció del Patrimoni i la Memòria Col·lectiva de la Vall de Carol, la Terra dels Avis, el Grup de Recerca de Cerdanya, l’Institut d’Estudis Empordanesos i l’Associació d’Història Rural, ens convoquen el proper dissabte 22 d’octubre a conèixer millor els recursos naturals del Pirineu amb les següents intervencions:
Benvinguda, per Michel Garcia, Maire de Matamala, conseller Departamental i President del Parc Natural Regional dels Pirineus Orientals; salutació, per Eliane Jarycki, conseillère Régionale de la Région Occitanie / Pyrénées-Méditerranée; presentació, per Andreu Balent, president Appmc/Appmq; La xiloteca del Conflent, presentació de l’exposició, per Albert Mallol i Camprubí, naturalista del grup de Natura i Cultura del Casal del Conflent; Industrials berguedans lluny del Berguedà al s. XIX, per Rosa Serra i Rotés, historiadora i presidenta de l’Àmbit de Recerques del Berguedà; Eguzki-lore (carlina): element natural i patrimoni immaterial pirinenc, esdevingut símbol identitari i recurs econòmic basc, per Xabier Kerexeta Erro, tècnic de etnografia de la Diputació Foral de Guipúscoa; Una confluència ceretana: La importància de futur de la preservació dels recursos naturals del Pirineu, per Frederic Abelló i Riera, president, i Manel Vila i Motlló, activista, associació Ceretània; Més enllà de la mina Josefina: l’explotació minera a Tuixent ara fa cent anys, per Daniel Fité i Erill, graduat en Història i membre de l’Iecau; Peix de muntanya, per Miquel Canturri i Campos, restaurador i conseller de Cultura i Promoció Turística del Comú d’Andorra la Vella; El Parc Regional del Prepirineu català, un nou model de gestió del territori, per Pep Llamas i Gironès, conseller comarcal de medi natural i regidor de l’Ajuntament de Bagà i Pau Osuna i Polaina, geògraf i tècnic del parc regional; Història de la ramaderia transhumant al Pirineu mediterrani, al Parc de les Capçaleres del Ter i del Freser, per Antoni Llagostera i Fernàndez, periodista, historiador i expresident del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès; Perspectives del turisme d’hivern al Pirineu, per Eva Garcia i Lluelles, llicenciada en Dret i ADE per la UAB, professora col·laboradora de la Universitat d’Andorra ; El bosc cerdà i capciner. De qui és?, per Jean-Louis Blanchon, historiador; El suro, recurs natural del Pirineu oriental. Notícia d’un contracte d’arrendament el 1765 a Sant Silvestre, de Balleta (Llançà), per David Moré i Aguirre, historiador i arxiver, Centre d’Estudis Tossencs; L’obra de l’artista Josep Bartolí: dibuixar, un recurs per a sobreviure, per Jordi Bartolí, fotògraf i nebot de l’artista; Presentació del llibre Accions dinamitzadores al Pirineu: 18es Trobades Culturals Pirinenques, realitzades a Montanui, a la Ribagorça, el 20 d’octubre del 2021, per Josep Santesmases i Ollé, president de la Ccepc i vicepresident primer de l’Institut Ramon Muntaner; Accions de desenvolupament turístic als Pirineus Orientals, per Aude Vivès-Albertini, advocada, presidenta de l’Agència de Desenvolupament Turístic de Catalunya del Nord, consellera Departamental del cantó del Pirineu català, Comunitat de Municipis Conflent-Canigó i Regidora de la Mairie de Prada; Algunes dades sobre l’explotació del bosc de Sant Joan de l’Erm al segle XVI, per Lluís Obiols i Perearnau, historiador i arxiver, president de l’IECAU; Molins fariners, teixidors i blanquers a la Cerdanya, per Alain Cava, professor jubilat del liceu de la Guingueta d’Ix; Alguns dels recursos naturals del Berguedà, per Ramon Felipó i Oriol, advocat i dinamitzador del Berguedà; Els terrenys de pastura de la vall del Madriu-Perafita-Claror, per David Mas i Canalis, historiador ; El monestir de Santa Cecília i l’explotació dels recursos naturals a la vall d’Elins (s. IX-XI), per Climent Miró i Tuset, historiador; El coneixement del medi natural com a reclam d’un nou tipus de turisme, per Enric Quílez i Castro, president del Grup de Recerca de Cerdanya; Josep Ros (1862-1904), pastor i negociant de bestiar nascut a les Garrotxes (Conflent), per Andreu Balent, historiador i president de l’Appmq/Appmc; Santa Maria de Vidabona. Dignificació d’un antic santuari del Ripollès, per Florenci Crivillé i Estragués, conservador de museus; Els aprofitaments dels recursos naturals del Pirineu en època romana, per Alan Ward i Koeck, professor d’enginyeria i membre de la junta de la SAC; Acción de Patrimonio Forestal del Estado en la España profunda, per Carlos Tarazona Grasa, agent forestal a la vall del riu Isábena, investigador i divulgador, membre del CERib; Els contaminants emergents a les aigües fluvials, per Àngels Mach i Buch, farmacèutica i presidenta de la SAC; Aigües termals d’Escaldes-Engordany, per Montserrat Bota i Pararol, arxivera de l’Arxiu d’Escaldes-Engordany; L’art i els recursos naturals, per Trudy Kunkeler, artista plàstica; La muntanya del Carlit en venda, per Marc Conesa, doctor en història, Maître de Conférences a la Universitat Paul-Valéry Montpeller; La sal i els camins de les mercaderies a Sant Julià de Lòria els segles XVII, XVIII i XIX, per Teresa Rodrigo i Monsonís, cap de redacció documental del Comú de Sant Julià de Lòria;Aprofitament de recursos naturals i instal·lacions esportives al Pirineu, per Ramon Ganyet i Solé, enginyer de camins, canals i ports, Director general de Subseu i director de la instal·lació esportiva del Parc del Segre el 1992.