Antoni Pol i Joan Ganyet

Sempre, si es pot, és convenient de fer un exercici de projecció cap al futur.

Imaginem el Pirineu l’any 2040 en dos escenaris possibles, entre molts d’altres és clar.

Escenari 1

Andorra ha assolit 125.000 habitants i 10 milions de nits turístiques.

Amb aturades de caràcter cíclic, el procés de construcció i d’urbanització accelerada ha continuat densificant el país.

Les vies de comunicació internes i les d’accés des de l’exterior es congestionen molts dies a l’any.

Tot i millorar-se la mobilitat, no s’ha aconseguit desenclavar el Principat amb nous sistemes de transport i es continua depenent bàsicament dels vehicles circulant per les carreteres tradicionals.

Malgrat alguns avenços puntuals molt meritoris, no ha arribat l’anhelada diversificació i l’economia continua estant basada en el turisme.

El Govern s’ha vist obligat a endeutar-se de forma significativa per tal de poder mantenir la despesa de l’estat del benestar i la correcció de les desigualtats socials.

Els territoris veïns de Catalunya i Occitanie han estabilitzat amb moltes dificultats la seva feble població i continuen basant la seva economia en el sector serveis, amb una minvant activitat agrària i una insuficient oferta de llocs de treball per als joves, molts dels quals es veuen obligats a emigrar.

Malgrat ser el Pirineu un tresor ecològic i paisatgístic de primer ordre, Andorra i les veïnes valls de la Unió Europea, cadascuna d’elles pel seu costat a nivell econòmic en un món globalitzat, són totalment insignificants i marginals a ulls dels habitants de les potents aglomeracions espanyoles i franceses, que les consideren indrets naturals de la seva àrea d’influència, destinats al seu lleure.

Escenari 2

Andorra i els seus veïns pirinencs han consolidat l’Espai funcional que van constituir fa uns anys, un espai de cooperació reforçada en tots els camps, amb el suport de França, d’Espanya i de la Unió Europea.

Els 300.000 habitants d’aquesta àrea geogràfica de muntanya han establert estrets lligams de cooperació en matèria sanitària, de comunicacions, turística, industrial, mediambiental, universitària, agrària, energètica, esportiva, cultural, d’infraestructures i serveis, etc.
S’han dotat d’eficaços mecanismes de coordinació i han assolit un reconeixement i una visibilitat exterior que hauria estat impossible actuant cadascun d’ells en solitari. En bona part s’han fet seva la marca Pirineus que comença a ser reconeguda a tota Europa.

En vista de l’existència d’un ambiciós projecte compartit i de la maduresa que demostren els diferents pirinencs en la seva execució, les autoritats polítiques implicades els han considerat interlocutors vàlids, han decidit escoltar-los, i han col·laborat i col·laboren amb els seus pressupostos i les mesures politicoadministratives d’acompanyament, en el desenclavament d’aquests territoris d’alta muntanya i en la creació d’infraestructures i equipaments necessaris per al seu correcte funcionament.

Així mateix, reconeixen el rol de lideratge que correspon al Principat d’Andorra en el projecte econòmic comú d’aquesta àrea transfronterera, que va emergint com un nou pol d’activitat dotat d’un potencial, força i atractivitat singulars.

La unió fa la força.

Quin dels dos escenaris presentats serà una realitat l’any 2040?

Dependrà lògicament de molts factors interns i externs de difícil avaluació en aquest moment, però segur que hi tindrà un paper determinant la lucidesa i la visió de futur dels responsables polítics, econòmics, socials i la voluntat de les poblacions pirinenques que acceptin fer-se seu el projecte.

Que vegi la llum l’escenari 2 depèn també en bona mesura del resultat de les negociacions, en curs, d’Andorra amb la Unió Europea, per a l’establiment d’un Acord d’associació.

El que és del tot evident és que seria un pas d’importància no menor per a la superació de les barreres de tot tipus que obstaculitzen la cooperació transfronterera i, en definitiva, la construcció d’una Europa de futur.

I una bona base per a una prosperitat compartida a mitjà i llarg termini.

El Pirineu, viu i present, dins d’una Europa unida en la seva diversitat.

Antoni Pol i Joan Ganyet, arquitectes.