Veus qualificades del coneixement
Acollir veus qualificades del coneixement i fer-les sentir, són els primers objectius i alhora el repte de la Secció Acadèmica del Coneixement, creada el 2019 per la Societat Andorrana de Ciències i que, malgrat que la pandèmia l’aturés durant uns anys, ha pogut reprendre les seves activitats en l’acte del passat dimecres 14 de juny al vestíbul del Consell General, amb la Sindicatura de Carles Ensenyat i Reig / Sandra Codina i Tort.
Si l’any 2019 es va assolir el primer objectiu, el de la seva creació, després d’un llarg procés de concepció, el 2023 s’ha aconseguit el segon objectiu, el de la seva consolidació.
I així als primers 22 membres, Bonaventura Adellach i Baró, Elidà Amigó i Montanya, Francesc Badia i Batalla, Joan Becat i Rajaut, Gerard Claret i Serra, Lluís Claret i Serra, Maria Jesús Lluelles i Larrosa, Nemesi Marquès i Oste, Benigne Marquès i Sala, Sergi Mas i Balaguer, Joan Massa i Sarrado, Carme Massana i Pelegrí, Catherine Metayer i Podevin, Antoni Morell i Mora, Òscar Ribas i Reig, Ramon Rossell i Serra, Natàlia Solà i Salvà, Miquela Valls Robinson, Pere Vilanova i Trias, Ramon Viñas i Farré, Àngels Mach i Buch, i Antoni Pol i Solé, se n’hi han afegit altres 16, Roser Bastida i Areny, Artur Blasco i Giné, Eugeni Bregolat i Obiols, Pierre Campmajo, Josep Dallerès i Codina, Joan Ganyet i Solé, Ramon Ganyet i Solé, Ramon Gual i Casals, Jean Guilaine, Gina Lenzi Casal de Devau, Magda Marquet i Mandicó, Michel Martzluff, Joan Obiols i Llandrich, Ermengol Puig i Tàpies, Maria Reig i Moles, i Jaume Riba i Sabaté.
Certament, no es podran acollir totes les veus qualificades, tampoc es pretén perquè és materialment impossible, però si almenys les que es puguin, per quatre raons bàsiques.
La primera és que és de justícia reconèixer els qui han destacat en un àmbit concret del coneixement i l’han volgut compartir, beneficiant així directament o indirectament, als andorrans i als pirinencs del territori del seu entorn, amb el que Andorra es complementa.
Si, perquè l’àmbit del reconeixement ha d’estar obert més enllà d’Andorra, per essència del coneixement que no té fronteres i també lligat al principi de complementarietat amb els veïns, especificitat històrica andorrana que hem de continuar exercint ben conscientment.
La segona, és que fent aquest reconeixement, al prestigi de totes aquestes trajectòries o contribucions, es fa un acte d’autoestima del que tenim com a propi i per tant ens prestigiem com a país, en assumir col·lectivament els mèrits individuals.
La tercera és que aquestes veus, si es deixen disperses, queden aïllades i ofegades i el seu efecte és particular, mentre que acollides o reconegudes assoleixen una dimensió col·lectiva que els hi dona més força i difusió.
La quarta, en definitiva, es tracta de fer-ho en el marc d’una Acadèmia general i nacional, que ve a cobrir un buit, com a una institució necessària més de l’Estat andorrà i que les altres acadèmies nacionals dels països veïns no poden ocupar.
I és, per tant, incorporar un factor més de diferenciació respecte al mosaic d’estats o nacions que ens envolten, l’altra especificitat històrica andorrana a no deixar de practicar.
Avui, però, en una societat dita de la informació, la prioritat del coneixement ha quedat relegada i marginal davant la prioritat per la quantitat d’informació, gratuïta, indiferenciada i que permet i afavoreix, no només la contradicció sinó també i sobretot, la falsedat i la crítica apriorística, quan no interessa directament el resultat del coneixement o per altres aspectes relatius a la persona que el produeix i que no tenen res a veure, al·legant llibertat d’expressió.
Així doncs, posicionar-se i defensar la qualitat de la informació, o coneixement i fer sentir les veus de què disposem, té avui sentit més que mai.
Aquest és el tercer gran objectiu, publicant i donant a conèixer el treball de cadascun dels membres i constituir-los com a referents en les seves matèries. Poder derivar a la resta de la seva obra feta en definitiva, com a manera d’aconseguir-ho.
Altres objectius són naturalment estar al servei de les institucions andorranes, el quart, a través de les corresponents col·laboracions, trobar l’encaix institucional més adequat, el cinquè, disposar dels recursos humans i econòmics mínims i bàsics per a la sostenibilitat, el sisè, i l’homologació com a acadèmia nacional internament i externament a través dels corresponents reconeixements explícits, el setè.
Enfront del continuat desenvolupament de nous i majors nivells de complexitat en la societat actual i la seva pacífica i equilibrada gestió, hem de ser prou previsors de les necessitats futures i mirar de veure-les venir.
Ens cal reconèixer, acollir, potenciar i fer sentir les veus qualificades del coneixement possibles i a l’abast.