Amb el pas dels anys, Andorra està esdevenint un país on la pluriculturalitat i la plurinacionalitat són les protagonistes. Tant és així, que segons un estudi de l’AR+I, l’any 2022, la població andorrana va disminuir un 1,4% envers l’any 2012, és a dir, en 10 anys. D’altra banda, la població portuguesa també va disminuir un 3,5%, tot i que aquesta nacionalitat fa ja cert temps que està en disminució.

Així doncs, podem veure que el Principat compta amb un ball de nacionalitats que any rere any canvien: augmentant o disminuint-se. 
De la mateixa manera, els residents espanyols van incrementar un 0,2% envers el 2002, i els francesos van augmentar un 0,6%. L’increment més important, però, va ser el de la resta de nacionalitats, i d’aquestes, l’arribada més gran va ser de persones llatinoamericanes. 

Sembla ser que Andorra cada vegada sigui menys pels andorrans, i més per a la gent de fora de les nostres fronteres. És clar que rebem amb els braços oberts a totes aquelles persones que vulguin venir a viure al Principat. Encara més, qui no voldria venir vistes les qualitats amb les quals disposa el país: la seguretat, el paisatge, i una llarga llista d’etcèteres –que caldrà veure com resten si la població acabava votant a favor de l’Acord d’associació–. Però també cal destacar que les polítiques socials del Govern, ara més que mai, no són les més adients, sobretot respecte a l’habitatge.

Tot té un cost, i en aquest cas molt elevat, i això no pot ser una única condició per obligar els andorrans a marxar d’on volen, del país. Potser no s’ha de titllar de problemàtica, però si més no, aquest cas es podria agreujar, per dir-ho d’alguna manera, amb l’acord que l’Executiu tant vol signar amb la UE –cosa que no es pot arribar a entendre–.