Passen els dies i el cas BPA sembla, des de fora de la investigació, és clar, que està estancat. PwC continua amb les seves investigacions, el Govern amb uns resultats incerts (pel que coneixem fins ara ja que el secretisme sobre el tema és total), i mentrestant, hi ha gent molt nerviosa esperant esdeveniments.

Els treballadors, amb una impotència total, que no saben com encarar les seves vides. Els clients, que no poden moure estalvis i diners (bé sí, els famosos 2.500 euros). Els polítics de l’oposició no saben ben bé què passa, i hi ha qui acusa els del Govern de tampoc saber-ho gaire. La qüestió és que cada dia hi ha més veus que demanen explicacions i la famosa transparència que Martí admet que li cal, i que aplicarà. Però des del Govern segueixen demanant, com és lògic a la seva posició, tranquil·litat i que se’ls deixi fer perquè tenen molt clar com s’ha de resoldre aquesta crisi que fa mes i mig que arrosseguem.

I això continua com si fos un bucle, uns diuen que saben el que s’ha de fer i reclamen confiança i els altres no se’n refien i demanen explicacions. I passen els dies.
Però com gairebé tot en aquest cas, no sabem si que passin els dies és bo o dolent, però és fàcil intuir que el final, sigui bo o dolent per als interessos del país, com més aviat arribi, millor per a tothom.

Els retrets entre opositors a la tasca de govern i els mateixos governants són lògics i sans en una democràcia.
Tenim la sort que aquí es poden fer, es pot dubtar de les coses que fan els altres i discrepar de les opinions que tenen els del costat, ja que no som una dictadura, i és igual de legítim defensar que la feina s’està fent bé com denunciar el que no es fa bé. Ara, el que cal és respecte per a les dues parts.