La Seu d’Urgell es troba aquests dies immersa en la boràgine de la campanya electoral, un moment que no reflecteix què és exactament el dia a dia d’aquesta ciutat, plena d’història, cultura i memòria.

Ahir, l’historiador Climent Miró va presentar un recull d’un miler d’imatges per explicar 100 anys d’història de la ciutat, una localitat plena de canvis, molts ells influïts per la frontera que té a tan sols deu quilòmetres. Ha estat terra de pastors i pagesos, terra de militars i contrabandistes, terra d’acollida d’Andorrans que fugien del fred de la muntanya o de forasters que arribaven aquí per cercar alguna oportunitat, i, evidentment, terra de capellans, bisbes i senyors, que han marcat el caràcter de la ciutat. El de la gent, marcat pel fred, pel Pirineu i pel Segre, es veu clarament en aquest recull de fotografies que retrata, no tan sols els bons moments de la ciutat, sinó també els moments dolents.

La Seu i Andorra són dos indrets que sempre han viscut l’un gràcies a l’altre, però sempre donant-se l’esquena com si no s’importessin mútuament. Però aquest veinatge dóna pas a milers de persones que cada dia pugen de la localitat catalana cap aquí per treballar, o altres milers que quan arriba el dissabte o qualsevol excusa com ara una fira, baixen al mercat d’allà a comprar, sense oblidar, que el Palau del nostre cap d’estat es troba al vell mig de la capital de l’Alt Urgell.

El recull, que s’ha anat fent en fascicles i que ara ja es publica en llibre, aporta 1.000 fotografies que expliquen la història de La Seu, però que en part, moltes també relaten la història del Principat d’Andorra, especialment dels moments de més canvi de les nostres valls, canvis que en gran part han vingut donats pel que passava fins i tot més avall de la Seu d’Urgell.