Sant Julià de Lòria i la Seu d’Urgell són avui notícia per dos temes molt diferents però alhora un denominador comú: el comerç. I és que les dues localitats estan fent esforços per intentar que la gent no passi de llarg a l’hora de comprar.
La gran diferència és que Sant Julià el que pretén amb les noves mesures adoptades pel que fa als aparcaments és potenciar el comerç de barri, la petita botiga, mentre que la Seu debatia divendres entre els candidats a la vara d’alcalde sobre el centre comercial que s’instal·larà d’aquí a pocs dies a la capital alturgellenca, que el que pretén és que la gent no vagi a comprar als grans magatzems que hi ha, precisament, a Sant Julià.
És evident que els dos casos són independents i molt diferents, però darrere de tots dos hi ha el model de comerç imperant a Europa en els darrers anys i sembla que ens marca el futur per als propers: centres de grans dimensions, facilitats per aparcar-hi i on es pot trobar de tot, sigui el que sigui. Això deixa de banda el tradicional model de les nostres contrades de la petita botiga especialitzada, portada per una mateixa família i oberta tantes hores com calgui. Aquest model fa anys que pateix la crisi, i no només l’econòmica (que també, i molt) sinó la crisi del sector del comerç de proximitat que ha vist com la mandra combinada amb la falta de temps per part de tots nosaltres, ens fa canviar els nostres hàbits més instal·lats i variar-los en qüestió de pocs anys per afegir-nos a la moda del «tot més fàcil i senzill».
Poca opció li queda al comerç petit, només l’especialització, un tracte al client deliciós i la capacitat d’adaptar-se a la situació de la millor manera que es pugui, pot salvar la botigueta de menys de cent metres quadrats. Aquí i a la Seu.