Diversos mitjans de comunicació destaquen les darreres setmanes els costos no econòmics del cas Banca Privada d’Andorra. Durant gairebé dos mesos el nostre país està sent analitzat amb lupa des de fora, especialment des del sud, que sembla que tinguin una sèrie d’interessos que no s’acaben d’entendre per atacar el país. Els esdeveniments que ells mateixos tenen fronteres endins han fet que el focus d’atenció es desplacés d’Andorra cap els Alps, després cap a les targetes black o cap a l’exvicepresident del govern del seu país. Temes que donen més suc que no pas l’avorrit cas BPA que, vulguis o no, ha perdut gas i ja no se’n pot fer el mullader que se’n feia.
Això sí, la imatge del nostre país a fora ha quedat danyada. Potser no tant de cara al turista, que al final aplica una lògica molt diferent a l’inversor, però sí per aquella gent que està disposada a fer inversions, o simplement deixar els diners als bancs del nostre país.
Aquesta és la imatge que realment està en perill, la d’Andorra com a plaça financera que transmeti per damunt de tot seguretat a qui hi treballa. El Govern insisteix que la plaça és segura, i tenen tota la raó, però la imatge d’aquesta plaça és el que ha sortit danyat a causa del que ha passat d’ençà del 10 de març i la famosa nota del FinCEN que ens ha portat pel camí de l’amargura com a imatge de marca Andorra.
I mirant endavant, el que s’ha de fer de cara als propers mesos, els deures del Govern aquesta legislatura passen, entre moltes altres coses, per rellençar la marca Andorra, que molta falta ens fa a tots plegats.
Esperem que per aquesta feixuga tasca no contractin assessors espanyols experimentats amb el tema al seu país, perquè tampoc és que estigui gaire bé la famosa #marcaespana.