Ahir el conseller general Víctor Naudi, de Socialdemocràcia i Progrés, va fer pública la seva demanda d’empara davant del Síndic General, Vincenç Mateu, en referència al que considera unes desqualificacions que, segons ell, va proferir el cap de Govern, Toni Martí, en l’anterior sessió del Consell General. En aquell moment, Martí va dir que sentia menyspreu per algunes actituds, en referència a Naudi, i això no ha caigut bé en el partit socialdemòcrata, i evidentment tampoc en el mateix Naudi.
 

En l’opinió de Naudi, les expressions de Martí «i del ministre d’Exteriors», segons afirma en la carta adreçada al Síndic, «van excedir amb escreix els límits d’una correcta expressió de la discrepància política i es van endinsar en una desqualificació personal». Naudi hi afegeix que sóc expressions que els consellers socialdemòcrates «no podem acceptar». Tampoc no van agradar en el grup mixt els aplaudiments per part de la bancada demòcrata del que considera «agressions verbals del cap de Govern i del ministre d’Exteriors», i espera, des de la posició del grup mixt, l’empara del Síndic citant articles de la Constitució (50 i 53) i del Reglament del Consell General (15.1, 15.2 i 86.1). 
 

Vist això, el que sembla adient és recordar als polítics les evidències: que ells són els representant dels ciutadans i que els seus actes han de observar-se amb lupa per l’alta responsabilitat que tenen en l’exercici de les seves funcions i en la seva representativitat. Tot el que surti d’això, serà fiscalitzat, no només per la premsa, sinó especialment pel ciutadà, i el que sobta realment és que en una situació política tan tensa com l’actual, amb un sistema financer que corre perill i amb una economia que intenta aixecar el cap, dos polítics democràticament escollits entrin en una polèmica personal que, ben mirat, no va enlloc.