El Consell General va informar ahir, amb un escrit del síndic general, Carles Ensenyat, que s’ha iniciat el projecte de transcripció de les actes històriques de la institució, una tasca que s’allargarà durant anys i que preveu publicar en format digital totes les actes i documents anàlegs que consten als diversos fons arxivístics. Així doncs, van apuntar que comencen aquest camí amb la publicació de 19 documents que van des de l’any 1289, el més antic, fins al 1419, el més modern. D’entre aquests documents, dos són inèdits i la resta ja havien estat publicats abans en obres dels juristes i historiadors Ferran Valls i Taberner, Cebrià Faraut, Ignasi Baiges, Mariona Fages i l’actual presidenta suplent del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Susanna Vela.

Aquests documents, incidia Ensenyat, que culminen amb el Privilegi del bisbe Francesc de Tovia, que legitima l’òrgan del Consell de la Terra i amb la seva ratificació per part del veguer del comte de Foix, proven que la tradició parlamentària andorrana és molt anterior a la data que tradicionalment s’havia tingut en compte, l’any 1419.

La transcripció de totes les actes històriques del Consell General permetrà, doncs, accedir a una informació imprescindible per conèixer el passat d’Andorra. Aquesta tasca, a més, contribuirà a incrementar la recerca històrica sobre el Principat, i permetrà als historiadors, i al públic en general, la lectura i l’accés a les actes.

Tal com van indicar, les actes amb les quals comencen aquest projecte, que daten de l’any 1289, evidencien que venim de lluny; també que «el parlamentarisme andorrà no va tenir un acte fundacional, constitutiu, sinó que és fruit d’un llarg procés de sedimentació i consolidació», van esmentar.

En darrer lloc, cal destacar que la transcripció de les actes manuscrites s’està duent a terme segons els criteris actuals de transcripció paleogràfica, tasca que desenvolupen historiadors paleògrafs vessats en la lectura de documentació històrica, concretament en llatí, català antic medieval i de l’època moderna. L’equip tècnic, dirigit per l’historiador medievalista de reconegut prestigi a Andorra, Jordi Guillamet, s’anirà formant segons les necessitats de transcripció dels documents i del llenguatge en què estiguin escrits. Així mateix, Guillamet compta des dels inicis amb Ignasi Baiges, professor, doctor, catedràtic de la Universitat de Barcelona i reconegut paleògraf medievalista, que ha participat en diversos treballs com a paleògraf a Andorra des dels anys 80 i fins a l’actualitat.