«Hem intentat buscar bellesa, poesia, amb l'objectiu que l'espectador surti commogut de l'obra». Aquestes eren les paraules d'Ester Nadal un dia abans de l'estrena (aquest dijous) d'Andorra, una adaptació de l'obra de l'autor suís Max Frisch que la dramaturga andorrana porta per primera vegada a dalt dels escenaris en català, i el qual es podrà veure al Teatre Nacional de Catalunya fins al 28 de gener. «Estic nerviosa com és normal en una estrena, però també experimento una gran felicitat per haver tirat endavant aquest projecte amb aquells a qui considero la meva família», afegia Nadal, qui assegurava sentir una gran tranquil·litat. «Arribar a Itaca al costat de persones amb qui he col·laborat durant tants anys em proporciona una gran pau interior».



Rostres tan coneguts com els de Roger Casamajor, Míriam Alemany, Oriol Cervera, Oriol Guillem, Quim Llisorgas, Carles Martínez, Eduard Muntada i Sergi Vallès al costat de joves promeses com Marta Pelegrina són les que donen veu a aquesta història, que es remunta als anys 50 i que s'ambienta en una societat fictícia. «Encara que el titulem Andorra, Frisch ja especifica a la introducció que no parla d'un país concret», apuntava Nadal, destacant que és una metàfora crítica de l'autor per parlar dels llocs que pateixen aquest mal, criticant la mentalitat nacionalista i la crueltat envers els nouvinguts. «Ni cap andorrà hauria de creure que parla d'Andorra, ni cap suís hauria de creure que parla de Suïssa. Crec que Frisch es va voler curar en salut!», suggeria Nadal.

L'obra, amb tocs punyents i irònics, aborda una societat tancada i poc disposada a acollir la diversitat. «Quan vaig descobrir l'obra, hi havia la guerra de Iugoslàvia. Quan vaig rebre la proposta de portar-la al TNC, esclatava la guerra d'Ucraïna, i ara, en l'estrena, estem plenament immersos en el conflicte entre Palestina i Israel», destacava Nadal. «Desafortunadament, l'obra manté una actualitat rabiosa, i és que no estem aprenent res com a raça humana! Continuem sent bàrbars, maleducats i cruels», denunciava la dramaturga andorrana, assegurant que la peça també tracta temes com l'amor i la innocència. «Sempre hi ha un raig d'esperança», celebrava Nadal, qui explicava que persegueix aquest text des de fa més de 20 anys. «Podríem dir que no vaig ser jo qui va decidir portar-la a escena, sinó que l'obra va decidir perseguir-me a mi».

Max Frisch (1911-1991), conegut per la seva visió crítica, destaca per haver deixat un llegat literari significatiu. A més d'Andorra, se’l recorda per altres obres notables com Jo que he viscut tan bé i Biedermann i els incendiaris. L’autor, que va captar l’atenció del públic internacional, va explorar temes tan universals com la identitat i les complexitats de la condició humana, tal com mostra l’adaptació de Nadal, segons informa l'ANA.