• Programen fins al juny una funció mensual; la pròxima cita, aquest dijous al Claror

Albert Figueiredo i Ivan Lira, candidats del PdC, el Partit de Conya Foto: QUELCOM

Acostumats, aviciats com estem que les arts escèniques –i totes les altres arts, quedi clar– siguin en aquest país nostre vedat de les administracions públiques, és notícia i de les grosses que una productora privada s'atreveixi a programar teatre, i a preus sense competència. Per a escarni de tots els programadors i responsables políticsque sostenen que a Andorra no hi ha mercat. Es fan dir Quelcom –Ivan Almendros, Albert Figueiredo i Joan Carles Casal– i molts els coneixeran perquè els últims dos anys s'han fet un nom com a monologuistes, imitadors i xoumen en general a la Fada, l'In Situ i –no s'ho perdin– al Youtube, on han penjat videos espaterrants com el Rap del Martí, Crèdit Andorrà i Carreters, entre molts d'altres.

Havien comprovat en carn pròpia que en aquest país hi ha mercat per a l'humor, així que l'octubre es van vestir la granota de productors i van fer el salt als escenaris: l'experiment, amb els humoristes Oswaldo Digon i Ramon Tartas, es va saldar amb un èxit amb escassos precedents en el nostre rutinari, previsible, adotzenat panorama teatral: tres quarts de Claror llargs, i l'aval popular per tirar endavant la primera temporada d'aquests Dijous d'Humor que es reprenen demà passat amb Carlitos –fill artístic de Buenafuente i foguejat a la Paraomunt Comedy– i Tomás García, un altre producte de Paramount. En endavant, i fins al juny, els Dijous d'Humor programaran una funció mensual. La cita següent ja està confirmada: el 15 de desembre... al Comunal de la capital amb dos humoristes –Javi Sancho i Juanjo Albiñana– de similar perfil: sense el ganxo –ni el caixet– de les estrelles televisives, d'acord, però amb la garantia –diuen ells– de la marca Quelcom. I es remeten a l'ovació de gala que es va endur Digón al Claror.

Lira i companyia treballen des de la convicció que existeix a Andorra un nínxol per a un gènere eminentment còmic –el monòleg, les imitacions i la paròdia humorística– fins ara quasi inèdit als escenaris d'aquets racó de món si en descomptem les comptadíssimes incursions per part de la Temporada conjunta: «Hem comprovat que hi ha un públic que ens segueix i que confia en el nostre criteri. De fet, per a la pròxima funció ja tenim col·locat mig aforament», diu Casal. Hi té molt a veure, és clar, una agressiva política de preus: 2 euros en venda anticipada, i 5 a taquilla. En un país on fins ara –dèiem al començament– eren els comuns i el Govern els únics que s'atrevien a programar espectacles teatrals amb l'excusa que el teatre és deficitari, la iniciativa de Quelcom és tan marciana com pionera, i demostra amb fets que, si la iniciativa privada se n'havia matingut fins ara al marge, era més per rutina, desídia i comoditat que per motius diguem-ne tècnics i financers. Amb l'afegit que la temporada que patrocina aquesta joveníssima productora servirà a més per incrementar l'ocupació del Claror, sobretot, i també i en menor mesura del Comunal. Potser va sent hora que els comuns deixin de monopolitzar la funció –programar espectacles escènics i musicals– que als països civilitzats li correspon també a la inicitiva privada. Quelcom ha demostrat que es pot.

Per a més informació consulti l'edició en paper.