PUBLICITAT

Maymó era el talp

  • 'Servi de Semma' s'enfila a dalt de tot de la ficció local; 'L'avi de 100 anys' arrasa en la llista internacional
A. L.
ANDORRA LA VELLA

Periodic
La visita dels escolars va animar la fira de la plaça del Poble (a dalt); la presència dels autors del país ?a la galeria, Alfred Llahí firma exemplars d'Històries de la nostra història a Coprínceps? també va ajudar a fer ambient Foto: EL PERIÒDIC

Enigma resolt: la medalla d'or honorífica al més venut entre els autors nacionals va recaure ahir en Xavier Maymó i el seu Servi de Semma, el debut en la ficció d'aquest private banker que ha reculat fins al segle I de la nostra era per seguir les passes de la guàrdia cossetània de Ponç Pilat que va seguir el governador de la Tarraconense fins a Judea i va acabar assistint des de primera fila a la crucifixió de Jesucrist. Quasi res. Epopeia que parteix d'una llegenda ben viva a les comarques de Tarragona i que li ha servit a Maymó per enfilar-se fins a dalt de tot de la llista nacional dels més venuts. Vet aquí una sorpresa relativa, perquè Servi de Semma venia amb empenta, però que trenca els pronòstics que col·locaven en primera posició del rànking Històries de la nostra història.

De fet, i segons confirmaven ahir tant Anna Riberaygua, de La Puça, com José Antonio Molina, de la llibreria de Pyrénées, la primera entrega de la nova sèrie de divulgació històrica d'Alfred Llahí es va haver de conformar amb una honrosa tercera posició, just per darrere d'Albert Villaró i L'escala del dolor, i immediatament davant d'Andorra: tresors gràfics, l'aproximació a la història de la publicitat en aquest racó de món que firma Pere Moles i que ha arribat in extremis –però ha arribat, que és el que compta– a la carrera de Sant Jordi. Val a dir que les coses van estar molt renyides entre la molt prolífica collita local del 2012, amb la col·lecció de guies que ha estrenat Editorial Andorra seguint de ben a prop les passes del top 5 nacional, i que la presència dels autors a la plaça del Poble –com a mínim fins a l'hora de dinar: després ja no se'ls va tornar a veure el pèl– va animar les vendes. En qualsevol cas, Maymó va vèncer però no va arrasar, i les vendes es van repartir amb notable solidaritat entre la majoria dels contendents nacionals, indiquen els llibreters.

Calaixos contents / De fet, el sector es mostrava raonablement satisfet pel volum de negoci registrat ahir. És clar que la referència era la catastròfica diada del 2011, en plena Setmana Santa i amb pluja inclosa que va obligar els firaires a refugiar-se al Centre de Congressos: un fracàs. Res a veure amb la jornada d'ahir: a mitja tarda Pyrénées ja havia superat el calaix de l'any passat, i Riberaygua resumia la contiguda eufòria dels llibreters: «Hem tornat a la normalitat. I hi ha ajudat mot que Sant Jordi hagi caigut en dia laborable, com déu mana, que les escoles s'hagin acostat a la fira i que la meteorologia hagi acompanyat». Que duri, tot i que l'adveniment del llibre digital –i la temerària, suïcida indiferència de llibreters i editors nacionals– no convida precisament a l'optimisme.

Però aquesta és una altra història. Pel que fa a la llista internacional, una vegada més es va demostrar ahir que Andorra combrega absolutament i sense manies amb la globalització literària: el podi pràcticament calca el registrat a Catalunya amb un claríssim, indiscutible i de regust nòrdic, L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra, del suec Jonas Jonasson i títol més aviat insofrible. Va punxar, en canvi, el que sortia com a favorit a les travesses, Els jocs de la fam, que no ensenya la poteta ni al top 5. I van acompanyar Jonasson dos autors amb pedigrí literari: Eduardo Mendoza, amb El enredo de la bolsa y la vida, i Imma Monsó (La dona veloç). Els altres inquilins de la llista de best sellers internacionals van ser Kate Morton (Les hores llunyanes), Jaume Cabré (Jo confesso), Almudena Grandes (El lector de Julio Verne) i El prisionero del cielo (Carlos Ruiz Zafón). Ni rastre, però, i si més no en les primeres posicions, de Lluís Llach (Memòria d'uns ulls pintats), ni de Rafel Nadal (Quan érem feliços). Si més no en això, sí que som diferents. En no ficció, però, absoluta normalitat, amb llocs d'honor per ala tercera entrega de les memòries de Jordi Pujol (De la bonança a un repte nou) i la biografia de la reina Sòfia que firma Pilar Eyre (La soledad de la reina).



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT