PUBLICITAT

Albert Recasens: «La música antiga ha de sonar al lloc pel qual va ser creada»

SELVA LÓPEZ
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Albert Recasens, director. Foto: ÀLEX LARA

Els murs romànics de l'església de Sant Martí de la Cortinada van ser testimonis ahir a la nit d'un espectacle diferent. De la mà de La Grande Chapelle, el públic va poder escoltar l'obra de Juan García de Salazar, compositor basc del segle XVII. La formació dirigida per Albert Recasens va interpretar motets, himnes, salms i antífones en el marc del Festival de Música Antiga dels Pirineus. El grup està format per dues soprano, un tenor, un contratenor i un baix.

–Heu tocat arreu d'Europa però és la primera vegada que veniu a Andorra...

–Aquest és el titular! Ens ha fet molta il·lusió venir a Andorra perquè és un encàrrec. Ens van demanar que féssim una cosa especial per al públic del Pirineu.

–¿Com definiria l'estil de la Grande Chapelle?

–La Grande Chapelle d'entrada té un nom francès perquè és un grup de vocació internacional. El que fem és convidar a cantants de prestigi d'arreu d'Europa per fer una determinada programació. Estem sobretot especialitzats en música ibèrica del segle XVI, XVII i XVIII.

–Tot plegat pot sonar molt culte. ¿Es necessiten certs coneixements per entendre la música històrica?

–Això és una falsa idea que tenim. Nosaltres el que volem és que el públic tanqui els ulls i s'imagini el passat. Aquesta música ens transmet molta informació sobre com pensaven els nostres avantpassats i quina era la seva concepció del món. El programa d'ahir estava dedicat a la Verge i a com Santa Maria ajudava als febles. El text parla de la pesta, de la misèria...

–¿En quina llengua interpreteu aquestes històries?

–Ahir totes les peces menys dues van ser en llatí, la llengua que al segle XVI i XVII s'utilitzava a l'església perquè era la llengua vehicular que tothom entenia. Tots els nostres musics internacionals coneixen el llatí i per això ens és familiar a tots.

–Al tractar-se de música antiga, ¿feu servir instruments de l'època?

–En el concert d'ahir a Ordino només portàvem un instrument: l'orgue positiu antic, però nosaltres fem moltes produccions i sempre els instruments són d'època o còpies. Si tots fossin d'època costarien molts milions perquè són obres d'art. En aquests casos es fan còpies exactes de l'instrument original, que sonen igual.

–Parlant de sonoritat, ¿què en pensa de l'església de la Cortinada com a escenari?

–Intentem evitar en la mesura del possible fer concerts de polifonia, com el que vam sentir ahir, en un auditori gran o a l'aire lliure. La música antiga ha de sonar al lloc pel qual va ser creada.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT