PUBLICITAT

«Encara que conservi el nom, ja no és Trivium», diu Claret

  • El pedagog defensa el projecte original i critica el cessament de sis professors
A. L.
SANT JULIÀ DE LÒRIA

Periodic
Gerard Claret. Foto: EL PERIÒDIC

El violinista i pedagog Gerard Claret s'ha afegit a les veus que des del claustre de tutors de Trivium critiquen el nou rumb que el comú de Sant Julià de li ha donat a l'escola laurediana d'arts escèniques. Claret es va manifestar ahir en el mateix sentit que Ester Nadal, tutora de teatre, ho feia divendres passat, tot just transcendir la intenció de la corporació de reduir el pressupost de 263.000 a 116.000, prescindir de sis dels nou professors i oferir des del curs que ve –i en el que s'ha revelat com el punt més conflictiu del pla del comú– la possibilitat que els alumnes es matriculin en una, dues o tres de les disciplines que s'imparteixen a Trivium –música, teatre i dansa. I va ser claríssim: «Això canvia radicalment el projecte i, encara que es mantingui el nom, ja no és Trivium».

Sosté Claret, com Nadal i com també va fer la setmana passada l'excap d'estudis de l'escola, Francesc Pugès, que l'obligatorietat de cursar totes tres disciplines, la «immersió global» en constituïa precisament el fet diferencial: «Un dels valors, potser el més important del projecte». I matisa que la suposada obligatorietat no era tal: «Hem demostrat ser molt flexibles establint, quan ha calgut, itineraris a mida per a alguns estudiants que ho necessitaven. Però insisteixo: això ja no és Trivium». Val a dir que el cònsol menor, Manel Torrantallé, i la consellera de Cultura, Maria Servat, van justificar «això» –obrir la matrícula a alumnes que només cursin un o dues de les disciplines que s'hi imparteixen– amb l'objectiu d'incrementar el nombre d'inscrits, que fins aquest curs no superaven el mig centenar.

Igualment crític es va mostrar Claret amb una altra de les mesures cridades a suscitar polèmica: la no renovació del contracte de sis dels nou professors del claustre de Trivium. Assegura Claret que el comú no li va consultar aquest extrem i que desconeix, per tant, els criteris amb què s'ha pres la decisió. De fet, Servat no va revelar els noms dels professors defenestrats, sinó tan sols la voluntat d'anar a buscar a les escoles de música, dansa i teatre d'altres parròquies els altres tres docents amb què vol començar el nou curs. Claret, que assumeix la reducció d'efectius, considera però «imprescindible» per assegurar la continuïtat de Trivium «comptar amb els mateixos professors formats a Trivium», i coincideix també aquí amb la línia argumental esgrimida per Nadal: «Andorra disposa d'excel·lents professors de música, però el perfil que necessita Trivium no s'improvisa fàcilment, Tenint-los disponibles, ben formats i coneixedors profunds de Trivium, ¿val la pena complicar-se la vida i arriscar-se? ¿No és això un malbaratament de la inversió en formació que s'ha dut a terme aquests anys?»

Fins aquí, les discrepàncies. Pel que fa a la tisorada en el pressupost -aquests 147 euros menys que hi destinarà el comú– i a les noves condicions que el comú ha ofert als tutors –que fins ara rebien una remuneració de 12.000 euros anuals–, assegura que «aquest no ha estat mai el problema» i que «ens haguéssim pogut entendre perfectament». Però la desoladora conclusió és la mateixa: «Crec expressar també l'opinió dels altres tutors: des el nostre punt de vista –no ens enganyem– això ja no serà Trivium».



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT