• L'organista alemany Dominik Susteck protagonitza el quart concert del cicle, aquesta nit a Sant Esteve

L'organista alemany Dominik Susteck, al cor de Sant Esteve i amb l'orgue neoclàssic que tocarà aquesta nit Foto: MÀXIMUS

No és el director del Festival internacional d'orgue, Ignasi Ribas, home donat als excessos verbals. Així que convé parar-li especial atenció quan es posa estupend i anuncia una vetllada «única, inèdita, radical i sense concessions», diu, mai abans vista ni –sobretot– sentida en aquest racó de món. Els antecedents l'avalen: el festival és –afortunadament– territori adobat a l'experimentació, i per aquí hem vist desfilar els últims anys algunes de les propostes més marcianes de l'escarransit panorama musical local. La cita és aquesta nit a Sant Esteve amb Dominik Susteck (Bochum, 1977), cap de cartell de la 13a edició del festival. Compareix l'organista alemany amb un programa que, sota el lema Transformacions, inclou mitja dotzena de temes propis en què la improvisació juga un paper essencial. Res d'especial per a Susteck: formen part del repertori que interpreta habitualment a l'església Estació Art de Sant Pere de Colònia, d'on és des del 2007 l'organista titular. Però tota una experiència sonora si hem de fer-li cas a Ribas. I jo de vostès li'n faria.

És veritat que el registre contemporani sovint fa arrufar el nas al neòfit. Justament, quan es converteix en calaix de sastre o en coartada per al Tot val i per qüestionar temaràriament i gratuïtament el cànon. Però Susteck no juga a epatar els burgesos –si és que en queden. No busca espantar, ni provocar el personal. Tampoc pretén inventar res de nou perquè el seu, el contemporani, és un camí –diu– que als anys 50 van començar a transitar Messiaen i els seus deixebles artístics. Susteck entèn la improvisació com una porta oberta a l'inesperat, que a diferència de la partitura obliga intèrpret i oient a mantenir la concentració durant tota la peça. Aquest és el repte majúscul: extreure, diu, l'energia que l'instrument atresora a l'interior. A anys llum, ep, de l'arbitrarietat, l'anarquia o l'atzar: en la improvisació, cada nota prefigura, insinua i condiciona la següent, en un joc en què instint, tècnica i talent es donen fraternalment la mà. A Colònia, ciutat sempre a l'última, la cosa funciona prou bé, diu. Ja es veurà a Sant Esteve. De moment, hi ha hagut feeling amb l'orgue neoclàssic del temple. Ara falta veure la reacció del públic. Però no té por: va assistir al concert d'Aaron Ribas, dilluns a Escaldes, i ja n'ha extret les primeres conclusions: «L'oient és aquí més emocional que a Alemanya, no tan racional». Que consti que ho diu sense segones.

Per a més informació consulti l'edició en paper.