• L'arxiu d'Escaldes és una mina de paperassa insòlita, com tractats militars i capítols matrimonials del XVI

Làmina de De Militia Romana, de Justus Lipsius (1596) i capítols matrimonials de Michel Babot i Matheua Montanya Foto: MÀXIMUS

És probablement un dels documents més rars i fràgils que es conserva a l'arxiu. A falta de datació exacta, el costum de la casa diu que és del segle XVI. I conté els capítols matrimonials de Michel Babot, «fill llegitim y natural del señor Jaume Babot i na Joana sa muller del lloch del Puy parrochia de Andorra», i de Matheua Montanya, «filla llegitima y natural del señor Bernat Montanya del lloch de las Caldes de la mateixa parrochia de Andorra». A banda de comprovar com cinc segles enrere ja apareixen cognoms que avui ens sonen molt, però molt familiars, el document mostra l'extrema atenció que els nostres avantpassats paraven a l'hora d'establir les condicions d'un casori, no fos cas que quedés algun serrell pendent. Tanta prolixitat només la practiquen avui celebrities com Tom Cruise, Michael Douglas i Brad Pitt –i les respectives ex– per al cas que el matrimoni acabi com el rosari de l'Aurora. Però pel que es veu, al segle XVI era el pa de cada dia. Si més no, per als Babot i Montanya.

El paper el tenen aquí al costat, a la dreta de tot, i és només un dels prop de 1.500 documents que es custodien a l'antiga casa Jaume Roca, seu des del 2001 de l'arxiu històric d'Escaldes i aquestes últimes setmanes de (certa) actualitat després que els hereus de Cal Jepet hi ingressessin els dos llibres d'actes de la confraria de paraires i teixidors de la parròquia. Els capítols matrimonials de Michel Babot i de Mateua Montanhya comparteixen lleixa amb documents de tanta transcendència com ara el primer llibre d'actes de l'aleshores quart d'Escaldes, datat el 1428, i el decret de creació de la parròquia, el 14 de juny del 1978. S'hi conserva també un contenidor sencer amb els llegalls que va generar l'expropiació de la pèrgola de l'hotel Valira per fer-li lloc a la nova església de Sant Pere Màrtir. Un plet que es va eternitzar en el temps i que té l'honor de constituir el primer cas d'expropiació que es va ventilar al Principat. I n'hi ha més, de papers vells: una concòrdia firmada el 17 de febrer del 1726 en què Escaldes i Engordany acorden com es repartiran els emoluments dels senyors mossens, i l'acta de donació de la capella de l'Assumpció a favor... de la confraria de paraires, perquè el món és molt petit i Escaldes encara més. El generós benefactor va ser Bernat Ricart, i i el document es va atorgar el 24 de gener del 1817.

Fins aquí, els documents amb pàtina. A l'Arxiu s'hi conserven també 2.500 libres amb sorpreses notables: hem vist gràcies a Michel i Mateua com es casaven els (es)caldencs del segle XVI. Cas curiós, sí, però convindrem que tampoc extraordinari: cal suposar que el matrimoni era la forma ordinària de resoldre civilitzadament un imperatiu biològic i social. Com avui, més o menys. Més insòlita, molt més, és la presència a l'Arxiu de De Militia Romana, tractat militar –en llatí– sortit de la ploma del flamenc Justus Lipsius, un dels filòsofs de moda a la segona meitat del segle XVI. El volum conserva curioses anotacions manuscrites –i també en llatí– del seu anònim propietari. I és clar, un no pot deixar de demanar-se quin preclar andorrà de fa cinc segles va adquirir, llegir i anotar un espès volum sobre la forma romana de fer la guerra, com es paraven els campaments legionaris i l'ordre de batalla dels exèrcits del Cèsar. Un se sent temptat de marxar uns dies a la Germània Magna a buscar les tres legions –la XVII, la XVIII i la XIX– perdudes per Var a Teutoburg. Força i honor.

Per a més informació consulti l'edició en paper.