• Paulo Smith, agent de la policia, protagonitza 'The Andorra Conspiracy', la primera novel·la de l'escriptor gal·lès Andrew March
• Es tracta d'un 'thriller' internacional ambientat al Principat l'estiu del 1968

The Andorra Conspiracy és la primera novel·la del gal·lès Andrew March. Foto: TONY LARA

Qui els ho havia de dir, a Àlex Samsó i a Andreu Boix, els nostres dos polis de novel·la que feien i desfeien tranquilament per aquí dalt, que els sortiria competència. Però pel que es veu, aquest plàcid racó de món nostre va camí de convertir-se en un paradís per al crim (literari), en una mena de transposició pirinenca del filó explotat per Larsson, Lackberg, Jungstedt i tota la tropa escandinava. En fi: l'últim a afegir-se a la moda del thriller a l'andorrana amb guripa a dintre és el novel·lista gal·lès Andreu March, que acaba de debutar en la ficció amb un patracol de títol prometedor –The Andorra Conspiracy: a novel– i un protagonista que està cridat a convertir-se en el més exòtic dels agents que ha servit mai al nostre cos de Policia.

L'heroi de March respon al molt improbable nom de Paulo Smith, i el seu pare l'ha embarcat en una aventura digna de Bond, James Bond, ja ho veuran: el culpable de tot plegat és un tal Magnus Peterfield, membre d'un obscur departament dels serveis secrets britànic –¡uauh!– que es desplaça fins a Andorra seguint el rastre de la germana petita, Amanda, que ha desaparegut del seu domicili a Ginebra. El que comença com un innocent periple quasi turístic s'acaba convertint en un thriller internacional: al costat dels Petersen, March hi fa desfilar Henri du Peache, un magnat de la indústria química suïssa amb molt mala idea; un traficant d'armes belga –Henry Blomberg– que acabarà per cert decapitat i flotant al Tàmesi a bord d'un E-Type, el formidable Jaguar descapotable; una misteriosa, ambigua col·lega de Peterfield a l'MI5, Jane Britton, que el vindrà a empaitar fins a Andorra i que el primer que farà quan se'l trobi –en una pensió de la capital de nom encara més improbable: El Pheasant– serà endur-se'l al llit; i –atenció, last, but not least– un comando de terroristes d'ETA que utilitza el nostre idíl·lic país com a subseu per a les seves gestes d'heroics gudaris bascos. Poca broma, perquè els etarres han muntat al soterrani del que sembla una borda de –probablement– Santa Coloma un autèntic búnquer que utilitzen com a refugi i, si convé, com a zulo. Que li diguin a Peterfield, que quasi hi deixa la pell i a qui els superiors acaben acusant d'estar a sou dels traficants.

Paulo: entre Bond i Bourne

Arribats en aquest punt potser convindria afegir que l'acció de The Andorra Conspiracy transcorre l'estiu del 1968, detall que explica l'inconfusible aire pop –i per què no dir-ho, un puntet naif– que destila el còctel de March: el descapotable, le femme fatale, dolents d'una peça que semblen haver-se citat tots en aquets tros de Pirineu, i un flegmàtic, ben plantat agent de Sa Graciosa Majestat que el mateix es tragina la Britton que persegueix un carregament de munició arribat a Andorra en helicòpter i recull puntualment els cadàvers amb què algú va sembrant les nostres muntanyes. El primer de tots, ja que en parlem, el d'un tal André, poeta i ornitòleg francès que apareix mort prop de Sant Cristòfol d'Anyòs. D'un tret: el traspàs sembla que no va ser natural.

Amb tot aquest personal pul·lulant per les valls neutres d'Andorra, es comprendrà que Paulo es demani una excedència per ajudar Peterfield a localitzar la germaneta Amanda i posar de passada una mica d'ordre. Val a dir que estem davant d'un paio dur i bregat, acostumat a tractar am etarres, que no dubta a treure la pipa quan convé –a anys llum de les reticències d'Andreu Boix, un fluix, ja ho veuen, amb les armes de foc– i que és un consumat bevedor d'Armagnac. No és aquesta dèria pel brandi, ni tan sols el nom, el més exòtic de la biografia del nostre Paulo, fill –visca el tòpic– de brigadista internacional que s'caba refugiant a Andorra amb la seva esposa espanyola. Els noms no són per descomptat el fort de March: al pare de Paulo el bateja en un rampell d'audàcia com a George Smith; la mare, com a Evangelista Bordega, que ja és nom fins i tot per a una refugiada espanyola. I alguns dels andorrans que ensenyen la poteta per la trama es diuen coses així com Franco Carrera, Don Conesco i anar fent.

The Andorra Conspiracy constitueix, en fi, una lectura estiuenca, refrescant i, a estones, involuntàriament còmica. Un exemple entranyable del que pot passar si barreges a la babalà els tòpics més transitats del best seller internacional –Ludlum. Fleming, Le Carré– i un escenari exòtic com ho és, ehem, Andorra, i on és possible que quadrin extrems tan fabulosos com ara que la llengua vernacla dels natius sigui el basc. Cosa que té d'altra banda certa lògica si tenim en compte que al desinformat autor li sembla tan natural ubicar per aquí dalt un santuari etarra. Vaja, que una mica més –només una mica– i a March li surt El legado de Bourne.

Per a més informació consulti l'edició en paper.