Lluís Cartes durant l'assaig previ al concert, ahir a la plaça Coprínceps. Foto: ÀLEX LARA

Cantautor. No deixa escapar cap iniciativa que l'interessi, de fet es troba immers en mil i un projectes entre el seu tercer disc, composicions per al teatre i diverses col·laboracions musicals. Malgrat que diu que a vegades enyora tenir una rutina, Lluís Cartes no pot --ni vol-- dissimular la seva devoció per la música. El públic escaldenc ho va comprovar ahir davant l'escenari del Festival Internacional Colors de Música, on el cantautor andorrà i Els Fluxes van avançar dues cançons del nou disc.

–La idea de treure un tercer disc, ¿és anterior o posterior al viatge que va fer per mig món?

–Després del segon disc, el següent projecte no era un disc, sinó el viatge. El fet de fer el viatge em va portar a tenir fàcil inspiració per escriure coses noves.

–¿La influència d'aquesta aventura es podrà percebre en les lletres de les cançons?

–Sí. En les lletres bàsicament. De fet, els conceptes segueixen sent els mateixos. Sempre parlen de la natura i de les coses que ens envolten i que moltes vegades no mirem... El fet d'haver estat en llocs tan verges com el desert del Gobi o els boscos d'Alaska encara et dóna més peu a tornar-te més ecologista i més conscient del que tenim.

–El fet d'haver sortit a la sèrie ‘Polseres vermelles' ¿l'ha ajudat a captar patrocinadors pel nou disc?

–No. El boom de Polseres vermelles en l'únic que m'ha repercutit és en que em pugin les visites a Youtube. No m'han trucat programadors per fer concerts ,ni interessar-se pel que cobrem per fer un concert...No hem tingut aquesta sort, que sí que han tingut altres de la sèrie.

–És a dir, encara pot passar mínimament desapercebut pel carrer...

–Ha repercutit en popularitat... Ara m'han triat un tema, precisament El teu tresor --que era el de Polseres Vermelles-- per un documental que també tracta d'una noia amb una malaltia degenerativa. Potser m'estan encasellant en aquest «rollo», però tot això està bé perquè la causa és bona.

–D'entrada, la cançó no sembla estar enfocada a cap malaltia...

–Aquesta cançó la vaig escriure abans de marxar de viatge, com una manera de dir-me a mi mateix que havia de fer aquest viatge. Metafòricament també es pot relacionar amb la vida de cadascun, perquè la vida és un viatge...

–Per tant, ¿el seu tresor seria aquest viatge?

–Evidentment.

–¿Quan té pensat presentar el nou disc al Principat?

–Tan bon punt el tinguem ens haurem de posar en marxa per veure si podem fer un concert com hem fet amb la presentació dels altres discs, que sempre han estat a Andorra. La idea és fer-ho a finals d'any. Al novembre ja l'hem de tenir planxat per qüestions de contracte. Estaria bé fer una presentació conjuntament amb el Govern si pogués ser en un escenari guai...

–¿Com es compaginen les col·laboracions amb el teatre, un nou disc només 2 anys després de l'anterior, i un llarg etcètera?

–És un no parar. Aquesta feina és tocar de tots els pals. La gent està acostumada a tenir una sola feina, però en el món de la música o el teatre les feines ens duren uns dos mesos. La manera de compaginar-ho és acostumar-se a moure's amunt i avall. Tot i que és fàcil cremar-te perquè a vegades tots necessitem una estabilitat i una rutina.

Per a més informació consulti l'edició en paper.