La Cambra assegura que Andorra segueix en recessió sense símptomes de millora i exigeix rapidesa al Govern
- El president de la CCIS, Marc Pantebre,ha demanat al Govern que sigui ràpid amb les mesures que s'han d'emprendre
- La Cambra ha reclamat al Govern que encapçali un compromís de tots els sectors per fer les reformes necessàries per aconseguir que el país sigui competitiu
- El president de la CCIS, Marc Pantebre, durant la presentació de l'informe econòmic del 2011, aquest dijous al Centre de Congressos d'Andorra la Vella. Foto: ANA / M.T.
La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra (CCIS) ha presentat, aquest dijous, l'informe econòmic de l'any 2011. Tal com ha indicat el president de la CCIS, Marc Pantebre, tots els indicadors demostren que Andorra 'segueix en recessió i que no hi ha cap símptoma clar de millora'. És per això que ha demanat al Govern que sigui ràpid amb les mesures que s'han d'emprendre. Ha reconegut que l'Executiu actua en la línia del que la CCIS considera necessari però ha assegurat que la situació actual no permet anar a pas lent. Per tot això, ha recordat el projecte Andorra té futur presentat per la CCIS, la CEA i l'EFA i ha reclamat al Govern que encapçali un compromís de tots els sectors per fer les reformes necessàries per aconseguir que el país sigui competitiu.
El Centre de Congressos d'Andorra la Vella ha acollit, aquest dijous al matí, la presentació de l'informe econòmic anual de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis. Un any més les xifres presentades tornen a ser negatives i els indicadors de futur pessimistes, i això és el que el president de la CCIS, Marc Pantebre, ha presentat.
En el darrer any l'economia andorrana ha tornat a davallar, amb una disminució del Producte Interior Brut del 2,8% segons les dades d'estadística, i tal com assenyala Pantebre, aquesta xifra és preocupant tenint en compte que durant cinc anys seguits hi ha hagut una caiguda del PIB. De fet, assegura que no hi ha cap país europeu no intervingut que hagi patit la mateixa situació amb tanta intensitat.
Els diversos indicadors reflecteixen que no hi ha cap mostra clara de millora respecte a l'any 2010. Així, el nombre d'assalariats ha disminuït un 3,5%, les importacions, gràcies al preu dels carburants, han augmentat un 0,7%, el nombre d'empreses s'ha reduït un 1,7%, el consum d'energia elèctrica ha baixat un 3,2% i les matriculacions de vehicles han disminuït en un 12,7%. A més, la demanda va evolucionar de manera desfavorable en tots els components, tant en inversió, com en la venda de serveis turístics i el consum dels estrangers.
Per sectors, la construcció continua sent la principal afectada amb cinc anys d'estancament i descensos, pel que fa als salaris, el consum d'energia, l'obra executada, i sobretot al nombre d'assalariats. El 2011 es va situar en una mitjana de 3.932, que representa una disminució del 15,6% respecte al 2010, però una caiguda del 43,1% respecte al 2006. L'agricultura i el sector bancari són els que han resistit millor durant aquest any, mentre que el sector industrial ha tornat a accentuar la seva caiguda, i el comerç s'ha vist afectat per la manca de turistes.
Quant al sector públic, el Govern va tancar el 2011 amb un dèficit de caixa no financer de 50,9 milions d'euros, és a dir, el 3,9% menys que l'any anterior. L'endeutament es va elevar fins als 767,9 milions d'euros, que representa més del doble del que hi havia quatre anys enrere. I pel que fa als comuns, van acabar l'any amb un superàvit global, en que només Encamp i Escaldes-Engordany van mostrar dèficit.
Amb aquests precedents, i els indicadors que hi ha dels primers mesos del 2012, les expectatives són bastant pessimistes. S'espera que les economies veïnes es continuïn ressentint, amb una baixada de l'1,5% a Espanya i un creixement del 0,3% a França.
Per tot això, Pantebre ha assegurat que Andorra es manté dins de la recessió sense signes de millora i amb perspectives desfavorables per al 2012, que fins i tot podrien ser pitjors que al 2011.
El president de la Cambra, Marc Pantebre, recorda les línies d'actuació que es recomanen per tirar endavant el país cap a una major competitivitat. Ha esmentat la necessitat de canvis en el sector públic, l'obertura a la inversió estrangera i la millora de la competitivitat empresarial com a elements ja destacats amb anterioritat. Ha indicat que pel que fa a les finances públiques encara hi ha un alt endeutament molt preocupant, però que en els altres aspectes sí que s'hi ha incidit.
Ha apuntat els avenços en el marc fiscal i la reforma amb l'obertura econòmica, però ha insistit en què queda molta feina pendent. D'una banda ha assenyalat la necessitat de comunicar bé totes les reformes que es fan i d'acompanyar-ho d'iniciatives per generar nova activitat. A més, ha apuntat que cal una major sintonia, cooperació i complicitat entre els operadors públics i privats, i així s'ha referit a la manca de transversalitat en el projecte d'obertura econòmica i en la tasca de Monitor Group.
Per afrontar el futur, ha recordat el projecte Andorra té futur que van presentar la Cambra, la Confederació Empresarial Andorrana i l'Empresa Familiar Andorrana. Ha demanat que el Govern encapçali un compromís de tots per aconseguir la competitivitat del país que inclogui fer les reformes necessàries. Per a aquest acord, ha apuntat que caldria consensuar les reformes a dur a terme a curt i mitjà termini, comptar amb una dotació pressupostària determinada i tenir instruments per avaluar el grau d'acompliment del projecte.
Pantebre ha confiat que aquest compromís es pugui dur a terme i intentant llançar un missatge optimista ha manifestat que 'Andorra té les condicions i recursos per afrontar el futur', i ha recalcat que el que manca és més rapidesa.
En el darrer any l'economia andorrana ha tornat a davallar, amb una disminució del Producte Interior Brut del 2,8% segons les dades d'estadística, i tal com assenyala Pantebre, aquesta xifra és preocupant tenint en compte que durant cinc anys seguits hi ha hagut una caiguda del PIB. De fet, assegura que no hi ha cap país europeu no intervingut que hagi patit la mateixa situació amb tanta intensitat.
Els diversos indicadors reflecteixen que no hi ha cap mostra clara de millora respecte a l'any 2010. Així, el nombre d'assalariats ha disminuït un 3,5%, les importacions, gràcies al preu dels carburants, han augmentat un 0,7%, el nombre d'empreses s'ha reduït un 1,7%, el consum d'energia elèctrica ha baixat un 3,2% i les matriculacions de vehicles han disminuït en un 12,7%. A més, la demanda va evolucionar de manera desfavorable en tots els components, tant en inversió, com en la venda de serveis turístics i el consum dels estrangers.
Per sectors, la construcció continua sent la principal afectada amb cinc anys d'estancament i descensos, pel que fa als salaris, el consum d'energia, l'obra executada, i sobretot al nombre d'assalariats. El 2011 es va situar en una mitjana de 3.932, que representa una disminució del 15,6% respecte al 2010, però una caiguda del 43,1% respecte al 2006. L'agricultura i el sector bancari són els que han resistit millor durant aquest any, mentre que el sector industrial ha tornat a accentuar la seva caiguda, i el comerç s'ha vist afectat per la manca de turistes.
Quant al sector públic, el Govern va tancar el 2011 amb un dèficit de caixa no financer de 50,9 milions d'euros, és a dir, el 3,9% menys que l'any anterior. L'endeutament es va elevar fins als 767,9 milions d'euros, que representa més del doble del que hi havia quatre anys enrere. I pel que fa als comuns, van acabar l'any amb un superàvit global, en que només Encamp i Escaldes-Engordany van mostrar dèficit.
Amb aquests precedents, i els indicadors que hi ha dels primers mesos del 2012, les expectatives són bastant pessimistes. S'espera que les economies veïnes es continuïn ressentint, amb una baixada de l'1,5% a Espanya i un creixement del 0,3% a França.
Per tot això, Pantebre ha assegurat que Andorra es manté dins de la recessió sense signes de millora i amb perspectives desfavorables per al 2012, que fins i tot podrien ser pitjors que al 2011.
El president de la Cambra, Marc Pantebre, recorda les línies d'actuació que es recomanen per tirar endavant el país cap a una major competitivitat. Ha esmentat la necessitat de canvis en el sector públic, l'obertura a la inversió estrangera i la millora de la competitivitat empresarial com a elements ja destacats amb anterioritat. Ha indicat que pel que fa a les finances públiques encara hi ha un alt endeutament molt preocupant, però que en els altres aspectes sí que s'hi ha incidit.
Ha apuntat els avenços en el marc fiscal i la reforma amb l'obertura econòmica, però ha insistit en què queda molta feina pendent. D'una banda ha assenyalat la necessitat de comunicar bé totes les reformes que es fan i d'acompanyar-ho d'iniciatives per generar nova activitat. A més, ha apuntat que cal una major sintonia, cooperació i complicitat entre els operadors públics i privats, i així s'ha referit a la manca de transversalitat en el projecte d'obertura econòmica i en la tasca de Monitor Group.
Per afrontar el futur, ha recordat el projecte Andorra té futur que van presentar la Cambra, la Confederació Empresarial Andorrana i l'Empresa Familiar Andorrana. Ha demanat que el Govern encapçali un compromís de tots per aconseguir la competitivitat del país que inclogui fer les reformes necessàries. Per a aquest acord, ha apuntat que caldria consensuar les reformes a dur a terme a curt i mitjà termini, comptar amb una dotació pressupostària determinada i tenir instruments per avaluar el grau d'acompliment del projecte.
Pantebre ha confiat que aquest compromís es pugui dur a terme i intentant llançar un missatge optimista ha manifestat que 'Andorra té les condicions i recursos per afrontar el futur', i ha recalcat que el que manca és més rapidesa.