PUBLICITAT

Bratza, el president del TEDH s'acomiada d'Andorra i de Martí

  • En la trobada d'ahir els mandataris van destacar la tradició democràtica del Principat
G.G
ANDORRA LA VELLA

Periodic
Nicolas Bratza signa el llibre d'honor del Govern, ahir. Foto: ÀLEX LARA

El president del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), Nicolas Bratza, va visitar ahir el cap de Govern, Toni Martí, acompanyat pel magistrat i vicepresident del TEDH, Josep Casadevall i l'ambaixador prop del Consell d'Europa, Josep Dalleres. La trobada va servir per destacar «l'alta reputació d'Andorra en el respecte dels drets humans» i la seva importància, malgrat la seva petitesa, ara que assumirà la presidència del Comitè de Ministres del Consell d'Europa. Bratza va explicar que Andorra no és un país problemàtic cosa que també va ratificar Martí assegurant que «Andorra sempre compleix i complirà sempre les decisions i sentències del TEDH».

Tots dos mandataris van destacar el profund respecte per la democràcia i els drets humans que professen les institucions andorranes. Bratza, que serà substituït el proper 31 d'octubre per Dean Spielmann, va explicar que el Principat només té dos casos pendents a Estrasburg, cosa que «no només respon a la petitesa del país sinó també al seu nivell de protecció dels drets humans».

Mancances a la justícia / El vicepresident del TEDH, el jutge andorrà, Josep Casadevall, també va explicar que la gran tasca de l'alt Tribunal europeu se centra en els plecs que arriben de les ex-repúbliques de l'Est que són «els grans proveïdors i clients de la feina de cada dia». Països com ara Rússia, Romania o Polònia concentren el gruix de la feina amb 34.000 causes; més de la meitat dels que passen cada any pel TEDH.

Casadevall també va recordar que els casos que Andorra té pendents afecten «un cas de guarda d'infants i el cas d'un metge condemnat a cinc anys de presó i la prohibició d'exercir». A banda, d'aquests dos dossiers, Casadevall també va comentar que per observar un rigorós respecte dels drets humans, la justícia andorrana encara podria millorar en certs aspectes com ara «la consideració dels fills en les herències pel fet que encara es fa alguna distinció entre fills legítims, adoptats o il·legítims» i també «en els procediments i en l'execució de les sentències que s'allarguen molt en alguns casos», un dels fronts que té actualment oberts el Consell Superior de la Justícia, que investiga la batllia per un vici de procediment. Martí va voler trencar una llança a favor dels jutges i magistrats i va destacar «la gran tasca que fan tots els òrgans de justícia tant nacionals com internacionals».



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT