• El quartet de Casamajor i Cartes lliga una minigira catalana amb quatre bolos en un mes

Conciliàbul de la banda, en la prèvia del concert del setembre al Cau Foto: ÀLEX LARA

Havien amenaçat de tornar, el setembre en aquell bolo de resurrecció al Rockòdrom, i han complert l'amenaça: Hysteriofunk torna definitivament a la carretera, amb una minigira que arrenca el 2 de novembre a la Font del Balç de Gironella i que tindrà altres tres parades catalanes: la cafeteria Slàvia de les Borges Blanques (17 de novembre), el Sielu de Manresa (23 de novembre) i La Mirona de Salt (24 de novembre). No està malament per a la banda de Roger Casamajor, Lluís Cartes, Oriol Vilella i Òscar Llauradó, després de quatre temporades retirats en la paz de estos desiertos i que tornen ara amb la saludable intenció de fer «taula rasa» –diuen– i començar «de zero» amb un nou disc de presentació que ja tenen mig cuinat i per al qual ja han reservat data: serà a principis d'any, als estudis de Marc Parrot a Sant Quirze Safaja, on ja van enregistrar Juanjo.

Fins aquí, la teoria. A la pràctica, el gir copernicà del quartet es traduirà –asseguraven setmanes enrere en aquest mateix racó de diari– en un disc «de maduresa» i amb tendència al «minimalisme», conservant l'essència funki marca de la casa –temes melòdics i molt rítmics: el més pròxim als King Crimson, per entendre'ns, que ha sortit mai d'aquest tros de Pirineu– i reinterpretant el post rock dels 90. ¡¿Perdonin?! «Els aranjaments, per exemple: no ens complicarem tant la vida, bàsicament perquè no disposem de prou temps per assajar; simplificarem les coses i no intentarem demostrar a cada tema tot el que portem a dintre», deia aleshores Cartes. Una qüestió de temps –cada hysteriofunk embarcat en projectes artístics diversos– i també d'edat: com insinua Vilella, «ja estem més a la vora dels 40 que dels 20». Es tracta en qualsevol cas d'un matrimoni molt, molt liberal –i a quatre bandes, ep– inusualment longeu –la banda en actiu més veterana del país– i ben avingut, potser perquè no són gelosos i tots s'han permès aventures paral·leles: Casamajor s'ha prodigat en cine (Pa negre), televisió (Gran Nord) i teatre (La nostra classe); Cartes , en la cançó d'autor i un tercer disc en camí (Carenant l'absurd); Vilella, en dos dels projectes musicals més interessants del panorama local (Madretomasa i Migue Guerra), i Llauradó, peça clau en l'eclosió de Patxi Leiva. Tot això estava bé. Molt bé, en ocasions. Però ara toca Hysteriofunk.

Per a més informació consulti l'edició en paper.