• El cantautor torna a les arrels rockeres; actua el 29 de novembre a la Fada

David Micó, en l'assaig de l'últim concert de V Columna al Principat, quatre anys enrere a la sala Apolo Foto: EL PERIÒDIC

Agafi el lector la coctelera i hi posi un abundant raig de rock, unes pinzellades de heavy i un lletrista d'excepció: Jaime Gil de Biedma, per exemple. El resultat podria ser el Loquillo de La vida por delante o el Miguel Poveda de Desglaç, on es van atrevir amb No volveré a ser joven («Que la vida iba en serio...», ¿recorden?) o la Lídia Pujol d'El conte dels suïcides (i aquella estupenda Canción de aniversario) Però no: aquesta vegada és el nostre David Micó, que deixa enrere aquella aventura llatina i crooner que va ser Manuel de supervivencia, torna a les arrels rockeres de tota la vida i s'embarca en un prometedor, arriscat projecte musical: versionar dues patums de la poesia en castellà del segle XX. El primer és el Gil de BIedma de –perdonaran la repetició– Contra Gil de Biedma. Sí, home, aquell que acaba amb uns versos insuperables: «Oh, innoble servidumbre de amar seres humanos, y la más innoble que es amarse a sí mismo»); el segon, el Benedetti de No te rindas («...porque esta es la hora y el mejor momento, porque no estás sola, porque yo te quiero») Quasi res, ja ho veuen. No s'acaben aquí les sorpreses: Micó s'ha fet acompanyar en aquesta nova reencarnació musical per Carlos Lozano –el guitarrista de... ¡Persefone!– i presentarà un tastet de tot plegat el 29 de novembre a la Fada Ignorant. Hi haurà temps per tant de parlar-ne,perquè això no acabarà aquí i el cantant de V Columna té disc nou en perspectiva. Amb arranjaments del rebelde Carlos Sagarra, per cert.

Però ja que hi som, quedem-nos a la Fada, que ha cuinat per a aquest novembre un menú tan generós com insubornablement personal: arrenca aquesta nit amb la cantautora argentina Cuni Massa, vella coneguda del local, i atenció al calendari, perquè no hi ha treva: David Moya (2 de novembre), Pedro Chillón (3), Damià Olivella (9), Salida 4 (10 ), Chivo Chivato (16), Izal (17), Puerta 10 (23), Proyecto Jass (24) i Luis Quintana (30), a banda –es clar– de David Micó. Una altra prova que la Fada és avui insubstituïble: Si no existís, l'hauríem d'inventar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.