• L'Executiu invertirà entre 2,2 i 2,5 milions de ? per «associar» la marca Andorra al Cirque du Soleil
• L'acord preveu entre 9 i 15 funcions d'un muntatge de 60 minuts, fet a mida i que tindrà lloc al juliol

Número de trapezi de l'espectacle Varekai, que Cirque du Soleil va portar el 2007 a Barcelona Foto: EL PERIÒDIC

El Consell de Ministres va donar ahir llum verda a una iniciativa sense precedents per potenciar el turisme d'estiu: encarregar al Cirque du Soleil un muntatge fet a mida que es representarà en un escenari a l'aire lliure però encara per determinar el juliol del 2013. Un «esdeveniment especial», en paraules del ministre de Turisme, Francesc Camp, cridat a erigir-se en «pol d'atracció de visitants». Perquè és aquest «pol d'atracció» el que precisament li falta –diu el ministre– a l'«atomitzada» oferta de lleure d'estiu. Anem al tall, que és el que interessa: el Govern està disposat a invertir a través d'Andorra Turisme entre 2,2 i 2,5 milions d'euros per associar la «marca Andorra» al Cirque du Soleil.

Serà un muntatge fet a mida i que es representarà exclusivament al Principat. Així que no s'esperi el lector ni Amaluna, ni Alegría, ni Saltimbanco ni res per l'estil. Perquè l'espectacle andorrà encara s'ha de concebre. D'això se n'encarregarà un equip d'avançada integrat per quatre membres de l'staff del Cirque du Soleil, que ens visitaran la primera quinzena de novembre per identificar possibles emplaçaments i elaborar durant els 30 dies següents –ja ens n'anem a mitjans desembre– el «concepte creatiu»: és a dir, l'esquelet de l'espectacle, amb l'argument, les primeres imatges i els requeriments tan tècnics com artístics. Per cert: aquest embrió tindrà un cost de 35.000 euros –despeses de desplaçamet a banda– que es reduirà a la meitat si finalment tot el projecte arriba a bon port i el Cirque du Soleil actua el juliol a Andorra.

No sabem, per tant, si la criatura serà nen o nena, però sí que tindrà una durada aproximada de 60 minuts, que hi participaran «entre 30 i 50 artistes» i que se'n faran «entre 9 i 15 funcions» durant «dues o tres setmanes de juliol o la primera d'agost». Per fer-nos-en una idea, el ministre va citar tres formats similars al que tenen entre cella i cella per a Andorra: Puglia, dues funcions a l'aire lliure de 50 minuts cadascuna que el 2009 van congregar 75.000 espectadors a la citat italiana de Lecce; la rua de l'Expo Saragossa 2008, que durava 75 minuts i que va ser seguida per ¡dos milions de persones! al llarg de 90 funcions, i sobretot, sobretot, Les chemins invisibles, estrenat el 2008 a Mont-réal i encara avui en cartell, i que té una capacitat màxima de 6.000 espectadors. Si prenem com a referència Les chemins invisibles –que és el més modest dels formats citats– i fem càlculs, surten unes xifres d'infart: entre 54.000 i 90.000 espectadors. Uns registres absolutament marcians si –salvades totes les distàncies– ens atenim als precedents més pròxims: l'espectacle Princeses de Disney on Ice amb prou feines va col·locar 10.000 entrades l'abril del 2009, quan els promotors esperaven superar les 30.000. Per no parlar del fiasco que va suposar l'escapada encampadana de Bob Dylan, quatre cursos enrere.

Preus populars / És clar que la parada andorrana de Cirque du Soleil juga amb un as a la màniga: l'espectacle serà gratuït per als espectadors a peu dret, i de pagament per a les localitat de seient. Però que no es dugui el lector la mà a la cartera: Camp ja va advertir ahir que donades les característiques de l'«esdeveniment especial», assistir-hi, ni que sigui assegut, no sortirà per l'ull de la cara habitual –les entrades per a l'Alegria que al desembre recala al Palau Sant Jordi de Barcelona oscil·len entre els 40 i els 85 euros– sinó a preus molt més assequibles... que tampoc no va avançar perquè aquest detall forma part –juntament amb l'emplaçament, el nombre de funcions i el preu final– dels extrems que decidiran els expedicionaris.

Tot plegat es cruspirà –ja s'ha dit– aquest pessic de 2 milions llargs d'euros. Val a dir que el ministre Camp va deixar ahir la porta oberta a «altres fonts d'ingressos», que a banda de la venda d'entrades podria ser el patrocini privat. Una línia que ja s'ha explorat però que encara no s'ha tancat. Una iniciativa, en fi, sense precedents, i que de moment només existeix sobre el paper: l'únic ferm és la visita imminent dels quatre tècnics encarregats del concepte creatiu. D'ells dependrà que aquesta aventura arribi a bon port.

Per a més informació consulti l'edició en paper.