• El baríton canta al Liceu el desembre l'òpera ?Rusalka', de Dvorak

Canturri, amb la directora dels Cantors Lliures el maig passat, en la presentació del Rèquiem de Fauré Foto: TONY LARA

Se'l nota content, a Marc Canturri. I no li falten motius: el baríton torna aquest desembre al Liceu dues temporades després de l'última compareixença al Gran Teatre barceloní. Aleshores va ser amb la polèmica Carmen de Calixto Bieito; ara ho farà amb Rusalka, una òpera del compositor txec Antonin Dvorak que –admet Canturri– «potser no és gaire coneguda pel gran públic» però que –adverteix– «és sens dubte una de les millors òperes del repertori txec, per no dir la millor». Al costat, matisa la crítica, de La núvia venuda d'Smetana. En qualsevol cas, ens trobem davant d'una òpera de «grandíssim nivell musical, que té unes melodies de primeríssima fila», i que potser no ha donat el salt final cap a la popularitat universal precisament perquè Dvorak va ser –i és encara– més conegut per la producció simfònica que per l'operística.

Rusalka, en fi, s'estrena el 22 de desembre al Liceu, amb direcció escènica del noruec Stefan Herheim i en una coproducció amb el Théâtre de la Monnaie de Brussel·les i l'Opera de Graz. Atenció al calendari, perquè hi ha només set funcions programades: el 27 i el 30 de desembre, i el 2, 5, 11 i 14 de gener. A banda de l'estrena, és clar. I atenció també a Herheim, que s'ha fet un nom dintre dels enfants terribles de la direcció escènica contemporània, i que acostuma a aixecar polseguera allà on passa. Un Bieito nòrdic, vaja. Canturri només pot intuir de moment el que li espera, perquè els assajos comencen a mitjans novembre, però ja sap el que és treballar amb Bieito. Tot això que ja té de guanyat. Compartirà elenc amb la soprano finlandesa Camilla Nylund i el tenor alemany Klaus Florian Voght, i s'ha fet amb un paper doble –el Mossèn i el Caçador– en aquesta òpera vagament inspirada en La Sireneta i que té en una mena de dona aigua eslava –la Rusalka del títol– la protagonista principal. ¿Repte de primera magnitud? No són dos papers de gran dificultat tècnica, reconeix, però es tracta d'una òpera txeca... en txec, i es la primera vegada que el baríton s'ha de defensar dalt de l'escenari en aquest idioma: «És difícil i a la vegada divertit; es qüestió d'agafar-li el tranquillo». Val a dir que Rusalka s'ha cobrat una víctima col·lateral inesperada i Cantrurri –que té funció el 27 de desembre– no podrà participar a la Missa cantada dels Cantors Lliures, el dia abans a Sant Esteve, en l'últim dels actes de celebració del 50è aniversari de la reforma de la parroquial de la capital.

Pel que fa a la crisi, certifica que les retallades s'han acarnissat especialment en el sector cultural: menys subvencions públiques comporta supressions de festivals, tisorada a les temporades i menys funcions. «Des del gremi ho vivim amb expectació i també amb preocupació, perquè en lloc d'estabilitzar-se, la cosa va a pitjor», diu. «Però el públic no ens ha donat l'esquena, continua assistint als espectacles, i hem de lluitar per tirar endavant sense perdre l'optimisme». Una recepta que deu funcionar, perquè ja té un parell de muntatges més en cartera. I algun, a Andorra. Però ja en parlarem, ja.

Per a més informació consulti l'edició en paper.