• Els Cantors de Saint-Marc tornen al Principat: actuen el 29 de novembre a Ordino al costat dels Lliures

Nicolas Porte dirigeix la coral Saint Marc i el Cor Nacional, l'abril del 2010 al Prat del Roure escaldenc Foto: TONY LARA

Vent de popa i a tota vela: així naveguen els Cantors Lliures. I mentre el ministeri desfulla la margarida del que ha de ser (o no) el Cor Nacional, la formació que dirigeix Catherine Metayer continua fent via perquè ja ho deia Machado, que no hay camino, se hace camino al andar. O al cantar. Així que els Cantors Lliures canten, que és l'únic sentit que té l'existència d'una formació coral. I atenció, perquè per començar oficialment la temporada s'han gestionat un cameo de campionat: la cita és el 29 de novembre a l'Auditori Nacional i com a amfitrions dels Petits Cantors de Saint-Marc. És a dir, dels nois del cor, la formació que el 2004 va saltar a la celebritat planetària gràcies a Les choristes –aquí, Los chicos del coro–, aquella història pelet ensucrada en què –segur que ho recorden– un celebrat director d'orquestra reviu, mig segle després, els anys de formació en aquella mena de correccional de províncies. En fi, que tots l'hem vista.

Los chicos del coro tornen doncs al Principat dos anys després del debut, l'abril del 2010 al Prat del Roure escaldenc. I si en aquella ocasió van comparèixer en el cartell del cicle Colors de Música, ara ho fan per cortesia de l'Aliança Andorrano-Francesa i l'ambaixada de França al Principat, i com en el 2010, amb Nicolas Porte –fundador, ànima i director del cor– al capdavant. Els Cantors Lliures obriran la vetllada i cediran immediatament el protagonisme als convidats lionesos, i –si es repeteix l'esquema de la primera visita–,otes dues formacions protagonitzaran el clímax final, probablement amb alguns dels hits de la banda sonora de Los chicos del coro; al Prat del Roure van ser Le cerf volant i Vois sur ton chemin. Queda pendent de confirmar el repertori: si serà el clàssic còctel de temes sacres i tradicionals amb què ja van desfilar per Escaldes, o un tastet de l'últim disc, publicat el 2011 i consagrat als Beatles, i amb què des de mitjans octubre giren per la Xina. No ens enganyem, però, perquè els nens del 2012 tenen ben poc a veure –nom i director de banda– amb el cor que va enlluernar mig món ben aviat farà un decenni. De fet, Jean-Baptiste Maunier, el solista que a la pel·lícula encarnava el protagonista de petit i que es va posar milions d'espectadors a la butxaca, es va jubilar –de nen, s'entén– el 2005 per seguir una irregular carrera com a actor; el seu successor actual és Jean-Baptiste Brulé. Res estrany, però: és el que passa –-llei de vida– amb els cors de petits cantors. Aquí i a Lió, que és on Porte va fundar, el 1986 i sota la disciplina del col·legi de Saint Marc, la que és probablement la més cèlebre de les formacions infantils contemporànies.

Pel que fa als Cantors Lliures, immediatament després del bolo a l'Auditori començaran la temporada nadalenca amb dues cites clau: el concert de Nadal, el 20 de desembre a Sant Esteve, i la Missa del Gall, el 31 a Santa Eulàlia d'Encamp. A la capital compareixeran com és habitual amb el Cor de Nenes i el Cor de Cambra –en total, més d'un centenar de cantaires– i amb l'acompanyament de l'orquestra de l'Institut de Música. Una vegada més –i ja van tres– la formació de Metayer es queda al marge del concert de Nadal oficial, amb l'ONCA com a amfitriona i la participació de totes les corals del país. De totes, menys els Cantors Lliures, s'entén. Un concert, tot sigui dit, que encara no té data confirmada. Diu Metayer que aquesta vegada tampoc no els han convidat. Per cert, del Cor Nacional, ni piu. I ja fa sis mesos que el ministre Albert Esteve es va donar un any de termini per refundar-lo (o liquidar-lo definitivament). Tic-tac, tic-tac.

Per a més informació consulti l'edició en paper.