• L'ambaixada programa al Claror una comèdia amb Cochet i Castaldi

Castaldi i Cochet, en una escena de Tu m'as sauvé la vie Foto: SERGE CARRIÉ

Pari el lector atenció a la llista següent: Gérard Dépardieu, Richard Berry, Isabelle Huppert, Daniel Auteuil, Emmanuelle Béart, Bernard Giraudeau... I els que ens deixem al teclat. Tots ells, vaques sagrades dels escenaris francesos (i també de les dues pantalles: la grani la petita) i que tenen en comú la condició de fills (artístics, s'entén) de Jean-Laurent Cochet, un dels grans monstres del teatre francès de la segona meitat del segle XX. Doncs aquest mateix Cochet que imparteix des de finals dels anys 60 càtedra en un celebrat curs d'art dramàtic, que ha dirigit un centenar i mig d'obres i que n'ha protagonitzat més de 300 és la patum que recala demà a la nit a l'auditori Claror lauredià (21 hores) , cortesia de l'ambaixada francesa i al capdavant de la troupe de Tu m'as sauvé la vie. Estrenada el juny del 2011 al teatre La Pépinière de París i de gira triomfal des d'aleshores, Cochet parteix d'un text canònic de l'hiperactiu Sacha Guitry –autor, atenció, de 124 obres i director d'una quarantena de pel·lícules– estrenat el 1949 i que el mateix Cochet ja havia pujat als escenaris el 1996. Ara hi torna envoltat, diu, «dels meus amics més estimats». És a dir, i per començar, Jean-Pierre Castaldi, exalumne seu i un dels rostres clàssics del cine francès de l'últim terç del segle, especialitzat —fisic mana– en el gènere còmic: el tenen aquí dalt, a l'esquerra, ha treballat a les ordres de Carné. Frankenheimer, Lelouch, Sautet i Altman, i era –perquè el situïn– el Caius Bonus a Astèrix als Jocs Olímpics... A Tu m'as sauvé la vie –una comèdia negra dirigida a tots els públics, en paraules de l'ambaixador gal, Zaïr Kedadouche– Cochet encarna un baró solter, misantrop i retirat del món a qui en un gest heroic un rodamón –Castaldi, lui meme– rescata després d'un aparatós accident de cotxe; el baró és assistit per una amable infermera/marquesa –l'actriu Caherine Griffoni– de qui s'acaba enamorant, qui ho havia de dir, i entre l'un i l'altra aconsegueixen el miracle: que recuperi la fe en l'ésser humà. És clar que no tots els que l'envolten estan disposats a permetre-ho: començant pels camàlics, que tenen legítimes (¿o no?) expectatives de tocar tou quan el senyor se'n vagi a l'altre barri; i acabant per la comtessa de Morhange –Anne-Marie Maillfer– eterna candidata a convertir-se en la nova baronessa. Si en volen saber el desenllaç, aquesta nit al Claror. L'entrada, a preus populars (10 euros). I si els saps a poc, tenen el compromís de Kedadouche que aquesta temporada hi haurà més teatre que mai, perquè una de les prioritats del seu mandat serà «potenciar i valoritzar les manifestacions culturals franceses». Així que en tornarem a parlar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.