• El Cercle de les Arts exposa al CAEE les obres participants al 18è cartell d'Arts Andorra

Andorra Tardor, acrílic amb què Enric Cardús es va imposar en la categoria de pintura, i Espacio vital, la talla en pedra de Chikao Nakano que es va endur la modalitat (el tòtem a la dreta de la imatge) Foto: TONY LARA

Una de les principals pegues que se li pot posar a una col·lectiva periòdica, de l'estil de la Mostra d'art o de l'exposició anual del cartell Arts Andorra, és la sensació de viure en una mena de bucle, que els que se'ns vol colar per més o menys nou ho hem vist abans una i mil vegades. Es repeteixen els noms i es repeteixen els temes, amb alguna variació cosmètica, testimonial, perquè no sigui dit i que no aconsegueix eliminar del tot la sensació final de tediós déjà vu. Com que el nostre és un microcosmos minúscul, endogàmic, resulta una notícia absolutament revolucionària i molt saludable per a la neurona supervivent que de tant en tant es trenqui el bucle i ensenyi la poteta un grapat de noms nous –o que ho són com a mínim per a qui subscriu.

Això és exactament el que passa amb l'exposició de les obres participants a la 18a edició del cartell Arts Andorra, convocat pel Cercle de les Arts i de les Lletres, que es va inaugurar ahir al Centre d'Art d'Escaldes. I que cap dels habituals dels saraus artístics locals se senti ofès, perquè seu –i de ningú més– es el mèrit que el panorama artístic nacional no estigui mort i enterrat, i que faci encara un cert xup xup. Diguem-ho també tot: al CAEE hi abunden els noms poc o gens habituals, però no acabem de saber si per inèdits o per forasters, perquè els rètols escamotegen aquesta informació. Escultors com Mariano Andrés, Javier Rodón, Agustí Comellas, Borja García, Cesc Llopart, Pedro Anía, Joan Domingo, Naxo Latorre, david Cuenca, Francesc Vilà, Isidre Tolosa i Carolina Noela, i també pintors com ara Birgit Gutekunst, Maria Fatjó, Daniel Plazas, Carles Pijoan, Joan Pau Casado i Roser Casanovas. Una altra cosa és la temàtica, que navega entre la figuració més o menys acadèmica i el conceptual per a tots els paladars. Amb excepcions, és clar, com el jocs de bitlles que Eve Ariza ha anat passejant els últims mesos per mig país i que al CAEE resulta tan exòtic i transgressor com l'urinari de Duchamp a la Grand Central de Nova York. I amb això està dit quasi tot.

Ariza és –per seguir el fil– un dels escassos noms que sonen a la mostra, al costat de Rafel Contreras, Rosa Mujal, Maria Lluïsa Casas i el caricaturista Xavi Casals. Cap d'ells no es va endur les dues grosses de la nit: el premi de pintura va recaure en Enric Cardús, dissenyador català establert al Principat, per l'acrílic Andorra Tardor; el d'escultura, en Chikao Nakano, artista japonès resident a Barcelona, per la talla en pedra Espacio vital, amb òbvies ressonàncies als tòtems de la nostra Judith Gaset. Sengles guardons estan dotats per Crèdit Andorrà amb una bossa de 2.500 euros. La resta del cartell es va repartir així: en la categoria de disseny gràfic, la modalitat de Llibres va recaure en Servi de Semma, la novel·la/campanada de Xavier Maymó; Publicació periòdica, en Espai Blanc; Cartells, en Pere Moles; Multimèdia, en ADN Disseny, i Fullets, en Pixel. Finalment, el primer premi de Fotografia va ser per a Mariam Useros; el segon, per a Vicente Estellés, i el tercer, per a Jesús González. En fi: com diria Sabina, «emociones fuertes, buscadlas en otra canción». Si el que busca l'aficionat és canviar per una tarda de paisatge i de llista de noms, la cosa diguem que funciona.

Per a més informació consulti l'edició en paper.