• Palomero suspèn 'in extremis' i per motius econòmics l'edició del 2012, que havia de tenir lloc a la ciutat xinesa de Xiamen

Palomero, amb la soprano Cristina Ortega i la cantant Alondra, el 2011 Foto: TONY LARA

Aventura insòlita la que li ha tocat viure aquest any al Concurs internacional de piano, el veterà certamen que aquest novembre havia de ressuscitar després de prendre's el 2011 un any sabàtic i celebrar la 17a edició. Doncs no podrà ser. La consabuda crisi, diu l'ànima del concurs, que ha acabat fent enrere l'últim i ben exòtic soci que s'havia buscat Palomero per salvar la prova: la ciutat xinesa de Xiamen, al sud-est del país i just al davant de l'illa de Taiwan. Fins l'altra costat del món es mudava aquest 2012 el concurs. La idea, diu Palomero, era convertir el certamen en itinerant, i vista la impossibilitat de trobar-li patrocinador per aquest racó de l'univers, no va dubtar a agafar els trapaus i plantar-se al març a la Xina.

¿Per què a Xiamen? Perquè era una de les tres propostes que tenia sobre la taula, és la capital xinesa del piano, i ja s'hi celebra un concurs internacional de cert renom que precisament aquest 2012 descansava», apunta. L'acollida va ser inicialment tan positiva que es va obrir el termini d'inscripció, es va contactar amb l'orquestra simfònica local i es va incrementar substancialment la dotació dels premis, que van passar dels 20.000 euros de l'última edició –la del 2010, que va tenir lloc a Soldeu– fins als 24.000, amb un primer i molt sucós guardó de 15.600 euros. El certamen havia de tenir lloc el 17 i el 25 de novembre. Però tot es va ensorrar a l'agost, quan –afegeix Palomero– l'ajuntament de Xiamen li va enviar el contracte definitiu i s'hi va trobar noves clàusules «impossibles de complir».

Sospita la presidenta del concurs que va ser víctima de l'enfrontament dels dos bàndols en què està dividida la municipalitat. Fos el que fos, el desencontre va significar la puntilla per al concurs: «Ja érem a l'agost i era impossible muntar-ne un de nou en una altra ciutat». Així que només li va quedar una sortida: desconvocar el concurs. Insisteix que es tracta d'una decisió obligada per les circumstàncies i que el concurs no mor aquí, que lluitarà per «salvar-lo» i convocar el 2013 la 17a edició. El que no està clar és on. Palomero afirma que altres dues ciutats es van oferir com a amfitriones però que es va decantar per Xiamen perquè les condicions eren les més favorables. S'ha demostrat que no.

El cert és que aquest cop arriba després d'unes últimes edicions atzaroses, que van acabar amb el trasllat a Soldeu i el descans que es va donar el 2011. La intenció, deia ara fa un any Palomero, era redimensionar el concurs i incorporar per fi una orquestra simfònica per ingressar a la Federació mundial de concursos internacionals. Un salt qualitatiu i quantitatiu que el 2011 encara pensava que es podria fer a casa –és a dir, a Andorra. Les circumstàncies han demostrat que no: però ni a Andorra, ni a fora d'Andorra. Val a dir que la frustrada aventura xinesa no ha sigut l'única nota exòtica de l'última etapa del concurs: l'any passat la direcció del concurs ja va esborrar la coda Memorial Alicia de Larrocha del nom del certamen –en homenatge a la pianista catalana, que n'havia sigut la madrina durant 14 anys i fins al seu traspàs– i la va substituir per la soprano mexicana Cristina Ortega. L'últim capítol l'havia protagonitzat aquets curs la mateixa presidenta, que li havia posat el seu nom a un concurs que s'hauria dit –s' s'hagués arribat a celebrar– Concurs internacional Roser Palomero Premi Principat d'Andorra.

Per a més informació consulti l'edició en paper.