• De moment, al febrer es coneixeran els tres representants del Principat que aniran a l'organisme

La subsíndica Mònica Bonell va presidir, ahir, la cloenda de les jornades. Foto: ÀLEX LARA

La darrera edició de les Jornades d'Història de l'Educació es van tancar ahir amb la satisfacció tant dels organitzadors com dels participants, entre els que es trobava la delegació de l'Institut d'Estudis Catalans que es va desplaçar cap al nostre país. Tot en un moment important, ja que s'està ultimant l'entrada de tres membres andorrans dins l'organisme per la llengua.

L'Institut a Catalunya comptarà amb membres andorrans dins de totes les seves seccions. Així ho va confirmar el president de la secció de Filosofia i Ciències Socials, Josep Gonzàlez-Agapito, durant la clausura de les jornades. De moment, l'apartat de Ciències va proposar a dues persones i la de Filologia a una altra, però progressivament es vol donar cabuda a professionals andorrans en tots els àmbits.

Tal i com va explicar Gonzàlez-Agapito, l'objectiu és que aquests professionals que ara s'incorporin siguin «la veu, les orelles i els ulls d'Andorra» dins de la institució, però també «la veu, les orelles i els ulls de l'IEC a Andorra».

Sobre quins seran aquests que van estar escollits per entrar a l'organisme, de moment cap paraula. Gonzàlez-Agapito va aclarir que no es pot fer públic fins que comencin a treballar. Això serà cap al mes de febrer, quan el ple de l'Institut voti la seva acceptació dins l'òrgan.

«Se'ns va dir que l'Institut era molt dèbil quant a la representació dels propis andorrans amb el pes polític, econòmic i cultural que té Andorra», va reconeixem Gonzàlez-Agapito. Davant d'aquest fet, la secció de Ciències va proposar dues persones i la de Filologia una altra del Principat.

La votació dels tres membres proposats al ple de l'Institut té la voluntat de reflectir la pluralitat de la llengua i de les ciències dels països de parla catalana a l'IEC.

D'altra banda, el representat de l'IEC va comentar que aquesta incorporació de membres andorrans es produirà gradualment a les cinc seccions de l'Institut: la Històrico-Arqueològica, la de Ciències Biològiques, la de Ciències i Tecnologia, la secció Filològica i la de Filosofia i Ciències Socials. I és que segons Gonzàlez-Agapito, la voluntat és que els interessos i els problemes d'Andorra «siguin valorats i examinats des del punt de vista acadèmic».

Eina de referència educativa / Pel que fa a la celebració de les jornades, Gonzàlez-Agapito va valorar la possibilitat de repassar experiències passades i presents per valorar el futur de l'educació i la seva direcció. A més, va considerar que el model educatiu d'Andorra és d'alta qualitat i, sobretot, l'escola andorrana és «una eina de referència en el món educatiu». També va tenir bones paraules pel pla de millora de l'educació i va comentar que aquest aspecte és un «motiu d'orgull per als andorrans i un gran benefici per als futurs ciutadans».

La subsíndica Mònica Bonell va estar l'encarregada de cloure les jornades apuntant que l'educació és un element clau per a la cohesió social, especialment en un país com Andorra on en 468 quilòmetres quadrats hi conviuen 88 nacionalitats, 12 religions diferents amb un copríncep que és un bisbe catòlic, va dir. «L'Educació i les activitats que es desenvolupen al seu voltant fan que aquesta cohesió es faci palesa», va concloure.

Per a més informació consulti l'edició en paper.